Hola, a veure...jo vaig patir bullying tota la secundària, sobretot a 1r i 2n de ESO, tinc 24 anys i MAI he sigut feliç, ni quan era petita.
Sóc molt tímida i sempre ho he sigut.
Amb la meva família em porto fatal i el meu pare em crida com si fos maltractador psicològic, bueno jo crec que ho és.
No tinc diners per independitzar-me i no sóc capaç de treballar.
Actualment estic anant al prelaboral d'ampans que és per persones amb un trastorn mental i et preparen per treballar, però no cobres res. (o sigui sí, tinc un trastorn mental, i crec que si no fos per aquest lloc que vaig ja m'hauria suïcidat).
Com he dit abans tinc un trastorn mental, més concretament TLP (trastorn límit de la personalitat), el tinc des dels 12 anys, perquè em van fer anar a un psicòleg llavors per pensaments suïcides.
Als 19 vaig començar a vomitar, tot i que abans, els 14 menjava massa. Als 19 també em vaig començar a tallar.
Jo als 12 anys, a la psico només hi vaig anar una època, després hi vaig parar d'anar fins als 19.
Lo de vomitar i tallar-me ho vaig començar a fer perquè estava desesperada, i perquè em volia aprimar.
Crec que sempre he sentit que em faltava alguna cosa.
Fa 2 anys o així vaig estar ingressada pel TLP.
i el motiu de perquè faig aquesta consulta és que.... cada cop que torno de la meva psico tinc moltes ganes de morir-me... i de tallar-me... i no sé per què. I avui després de bastant de temps ho he tornat a fer. (tot i que els talls que em faig jo són poc, poc profund i pocs).
Crec que em fa por que pari d'anar a la psico... perquè avui no m'ha donat hora fins d'aquí uns 6 mesos... ella diu que em veu millor i que sap que a vegades ho passo malament, però que no tant com abans.
Jo no ho penso així... Estic desesperada perquè no vull que em doni hora tan lluny...
És com si volgués estar protegida o algo... no sé.
Laia Sala Data: 12/06/2018 12:42
Hola,
Entenc la teva postura, fa molta por veure's "sola" durant tant de tamps. Crec en la professionalitat d'aquesta psicòloga i entenc que si t'ha donat hora d'aquí a sis mesos és perquè creu en tu. Creu en la possibilitat que tu sola puguis gestionar els entrebancs d'aquests mesos.
No vull donar-te contraindicacions, només dues recomanacions que podries fer durant aquests mesos:
portar un diari. Escriu tot el que et passa pel cap (TOT). Els mals pensaments, però també els pensaments que t'ajuden a seguir. Si ho necessites també pots decorar aquesta llibreta amb dibuixos, somnis, frases de cançons... Es tracta de trobar un espai on abocar tots els pensaments que et provoquen aquest malestar. Poder-los abocar i oblidar-te'n.
Posa't un termini de 3 mesos per valorar si cal avançar l'hora de visita. És a dir, si 6 mesos et semblen massa temps, posa't una data d'aquí uns tres mesos per fer valoració. Si notes que més o menys estàs bé i vas ajustant-te, espera 4 setmanes per tornar a valorar si avances l'hora de visita o no . Saps que la psicòloga és allà per tu, que la seva feina és donar-te eines per gestionar tu sola el teu patiment i el teu dolor. Ella et dona l'eina del temps. Gestiona-ho.
I per qualsevol cosa, estic aquí. Ves-me escrivint si ho necessites i així podrem posar tiretes en els moments més crítics ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
