Aixó és massa per a mi.

Holaaa, gràcies per llegir el meu missatge, tinc un problema que és una historia bastant llarga, demano disculpes per adelantat i us dono les gracies per intentar solucionar-lo:
Jo tinc 14 anys, i resulta que farà uns 4-5 anys que escolto als meus pares tenir relacions sexuals. Això crec que ha fet que em costi moltissim més dormir, i cada cop que sentia que tancaben la porta em despertava el soroll encara que estigues adormida. Aquesta situació em feia tremolar i estaba molt resentida, i jo plorava i plorava, però moltissim, encara que d'amagades. Com no podia viure tranquila, un dia em vaig omplir de valor per explicarli-ho a la mava mare, que em va dir que ja no els hi escoltaria més. Tot i així, encara no em puc treure del cap totes les coses que en aquell moment vaig escoltar, i sento que visc amargada tot i que tracto de pensar sempre en altres coses, pero em passo el dia pensant-hi encara que no ho vulgui.
Ara, uns mesos despres de parlar amb la meva mare, encara em passo moltes estones trista, amargada, i plorant com una magdalena. I un dia, la meva mare em va veure plorant, i li vaig dir que plorava per que m'havia enrecordat d'aquest tema i li vaig dir que gairebé sempre hi penso, llavors la meva mare, quan m'havia relaxat més, em va dir que si us plau deixes de torturar-la amb aquest tema, perque estava cansada ella també. Llavors ara també em sento sola, perque segueixo plorant molt i encara penso massa en això encara que intenti evitar-ho, i sento que ara no puc parlar més amb a meva mare perque em sento encara més culpable quan em diu que la torturo, i ella no sap que jo ploro molt. Sento que ara no puc parlar amb ningú i m'ho haig de guardar, per por de parlar amb la meva mare ( no vull parlar amb el meu pare perque amb ell no en tinc tanta confiança per parlar d'aqustes coses ).
La meva mare, quan jo sentia que encara podia parlar amb ella, en tres o quatre ocasions va dir que si jo volia, ella em pagava un psicoleg perque pogués parlar de coses amb les que jo no vull parlar amb la meva mare (coses que fan que estigui aixi de ressentida, la major part per coses de casa, res a veure amb la sexualitat, encara que em dona la sensació de que majoritariament, estic així per aquest tema) i jo sempre hi deia que no, pero ara me n'estic adonant de que el necessito cada cop més i no sé com dir-li a la meva mare, sense que em digui res que em faci sentir culpable.
Necessito ajuda urgent, que puc fer per deixar de pensar en aixo?
O si no, com li puc dir a la meva mare que crec que si que necessito un psicoleg?
PD: cal esmentar que jo sóc conscient de que no fan res de dolent i que és natural, però porto massa temps escoltant-los per oblidarmenen així com així, suposo que sabràs que no és agradable.
PD2: Demano si us plau que NO publiqueu aquesta consulta a la pagina adolescents.cat, prefereixo que es quedi al consultori.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES DE DEBÓ

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga de l'IESP. En primer lloc gràcies per la confiança!

Estigues tranquil•la, no publicaran la teva consulta a la pàgina, només quedarà en el consultori.

Realment la situació d'escoltar als teus pares tenir relacions sexuals no és agradable, ens pot fer sentir incòmodes i segurament a ningú li és agradable. Però no tothom reacciona tal i com ens expliques tu, i et voler dir que ets molt valenta per compartir-ho amb nosaltres. Amb el que ens expliques dóna la sensació que aquest fet et fa sentir tristesa i ràbia i no entenem massa per què passa això, què penses, què sents, què et molesta, què et fa sentir ràbia i què et fa sentir sola, del fet que els teus pares tinguin relacions sexuals.

Si creus que anar a un psicòleg per a parlar de totes aquestes coses, endavant, digues-li a la teva mare que t'agradaria anar a un psicòleg perquè et notes trista i decaiguda. Si teniu confiança, et recolzarà i t'hi portarà.

Esperem que poc a poc t'animis i tornis a somriure! Ànims!

Una abraçada!

Helena Angel @HelenaAL
www.consultajove.cat