~Perquè m'haig d'enamorar?~

Hola! Necessito explicar-vos el que em passa perquè no sé com puc creure-m'ho...

Resulta que vaig conèixer a un noi a través de facebook, va posar like a un comentari meu d'una pàgina, li vaig enviar sol·licitud, em va acceptar i des de llavors que hem parlat cada dia. (Això va ser fa una setmana). I es que estic sentint coses... Que no havia pensat que pogués tenir... Bàsicament perquè estic a segon de batxilllerat i tinc assumit que les relacions socials no són fàcils i el que menys em convé és estar en cap relació perquè seria difícil per mi... Però... No entenc per què puc arribar a sentir coses per ell tot i sabent que no estigui buscant res... Sí, vaig ser jo qui li va enviar sol·licitud però... No pensava que em parlés, no pensva que tindriem tantes coses en comú i que ens entendriem tant bé, no pensava que em creixerien uns sentiments tant ràpid cap a ell... I em nego a tenir-los encara! Primer perquè és difícil aquest any, segon perquè no podeen ser de veritat aquest sentiments, no em puc "enamorar" tant ràpid d'una persona i que el que senti sigui real, no? Però... Si fos així... Tampoc vull que sigui tot tant ràpid però tot s'accelera, els seus sentiments floreixen, els meus no deixen de créixer, tots dos ja ens mosseguem el llavi quan rebem segons quin missatge... I és que... Amb ell, encara que a vegades tinc els meus atacs nyonyos i infantils... Em fa veure les coses d'una forma madura, no m'avanço i no dic coses precipitadament... No vull que suigui tant ràpid però tampoc vull haver d'esperar... Estic més tranquil·la però alhora inquieta per saber més coses d'ell, passar més temps amb ell... I es que hi ha moments que em ve de gust dir coses que evidencíen el que sento o el que vull i tampoc és plan de fer comentaris així... Es que el conec ded res i no entenc perquè sento amb tant poc temps, no entenc perquè sent per mi (ho dedueixo pel que diu de mi de que sóc diferent i que li encanto i tal...) jolines...

Com se suposa que he de predre'm aquesta situació? Voler però no haver, tenir pressa però no voler córrer,... He tingut altres relacions però en cap he estat tant poc nerviosa i estressada sabent que no el puc veure cada dia... És com si... No sé... Tots dos entenguessim que aquestes circumstàncies són les que hi han i ens hem d'adaptar tranquil·lament....

No sé com afrontar el que sento ni què fer quan el vegi perquè tots dos tenim ganes i curiositat pel que pot arribar a passar però... Uff... Com superar-ho en pesona el que sento...

Moltes gràcies per llegir-ho!

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga de l'IESP. No entenem perquè no has de poder permetre't sentir coses tan bones... si us enteneu, sou sincers l'un amb l'altre i us esteu coneixent, per quin motiu no et mereixes sentir coses tan intenses?

La velocitat és un altre tema, però ens quedem amb l'últim comentari que ens dius "És com si... No sé... Tots dos entenguéssim que aquestes circumstàncies són les que hi han i ens hem d'adaptar tranquil·lament...", per tant, us ho heu de prendre tranquil·lament i sembla que és el que esteu fent.

Pel que fa a sentir tan i en tan poc temps, només et podem dir una cosa.... no és quelcom que puguis controlar, per tant, permet sentir!

Gràcies per utilitzar el consultori! I per explicar-nos tots els teus sentiments!

Una abraçada!

Helena Angel
@HelenaAL
www.consultajove.cat