Mocomonster
Mocomonster
Any: 1997
Comarca: Maresme
Data: 02/12/14 22:59
Possible anorèxia indirecta?
Hola!!
sóc una noia que ara té 17 anys, però quan tenia 14-15 no m'agradava i gairebé vaig arribar a una anorèxia/bulímia. Vaig començar a vomitar i no sopava mai i dinava molt poc. Tot va canviar quan vaig començar a sortir amb el meu ara exnòvio.

Ara que en tinc 17, veig que em torno a no agradar i no tinc temps per anar al gimnàs. El problema es que sé que no menjar no és la solució, però tot i així mai tinc gana i puc estar tot un dia sense menjar perfectament. No sé que fer perquè sóc conscient que haig de menjar però el meu cos no m'ho demana. No sé si m'estic tornant boja o si estic patint una possible anorèxia de manera inconscient... No vull anar al metge i tampoc ho vull parlar amb la meva amre (està ultra pesada amb aquest tema...). Què em recomanes?

Moltes gràcies!
Sara Bujalance
Sara Bujalance
Data: 17/12/2014 14:13
Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, entenc que estiguis preocupada. És molt perillós que no mengis, ja que la teva salut es pot veure molt perjudicada. A més, deixar de menjar és molt mala pràctica per intentar aprimar, ja que a mig/llarg plaç engreixa. Quan no mengem, el nostre cos "s'espanta" i poc a poc va aprenent a engreixar, de cara a fer reserves d'energia ja que no li arriba suficient menjar. Així que la millor manera d'educar al metabolisme pe a que treballi correctament és menjar de tot, variat, equilibrat (com marca la piràmide alimentària), i repartit en 5 àpats (3 principals: esmorzar, dinar i sopar, i 2 complementaris: mig matí i mitja tarda. Els complementaris poden ser, per exemple, una peça de fruita). Menja tot i no tenir gana. La manca de gana pot deure's a molts motius. Quan estem tristos, per exemple, a vegades perdem la gana. Però tot i no tenir-ne hem de fer un esforç i menjar, ja que si no, cada cop és més perjudicial. A més, d'aquesta manera es pot arribar a patir una anorèxia, o sigui, una malaltia mental greu que requereix tractament especialitzat. Sé que no vols parlar-ho amb la mare, però és important que ho facis, ja que encara que sigui pesada (les mares ho acostumen a ser molt, sobretot quan estan preocupades), sempre farà tot el possible per entendre't i ajudar-te. Sigues sincera amb ella i explica-li com et sents, les teves emocions... I parla-ho no només amb ella, també amb amics de confiança o persones que t'estimin amb les que t'hi trobis còmode, això t'anirà bé. MOlts petons!!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: