no sé si aquí és el millor lloc per fer-ho, però se m'ha acudit que sí. Tinc un dubte, que fa dies que m'assetja. Sé que la identitat de gènere i la identitat sexual són dues coses totalment diferents. Fa dies que dubto sobre la primera.
Vull dir, sóc una noia i em veig com a tal. Però des de fa dies tinc la sensació que no rebutjo la identitat masculina. Si penso en mi mateixa en termes masculins no em sembla una cosa estranya, en certa manera és com si una veueta interior digués "Eh, sóc jo". Puc projectar una imatge masculina de mi mateixa, i m'agrada. Més d'una vegada m'he posat davant del mirall i he intentat fer pentinats masculins amb la meva melena.
El mirall és un petit problema, perquè quan no m'hi miro i penso en termes masculins, m'és més fàcil. Però a la que em veig en un mirall i torna reflectida la noia que sóc... Bé, és com si la part "noi" desaparegués, però és que no rebutjo tampoc que sóc una noia. M'agrada, m'hi sento identificada. Segons com, amb la part "noi" em costa més, perquè és com una cosa que fa pocs dies que he descobert i encara hi he de pensar.
Però he estat reflexionant en la meva vida i m'he adonat que hi ha certes coses associades al gènere masculí que jo vaig fer. Tipus intentar pixar a peu dret, jugar amb cotxes, predilecció pels ninos de personatges masculins en comptes de femenins d'una pel·lícula, moltes vegades m'agradaria ser plana de pit, a vegades trobo a faltar certa cosa entre les cames, i no sé, però quan em masturbo és com si fes els moviments pèlvics de la penetració. I, em fa vergonya confessar-t'ho, quan miro porno i recreo la penetració, no em veig tant com la posició de la dona com sí en la de l'home.
No sé què vol dir, tot això. Hi ha exemples (els cotxes, les joguines) que segurament no representen res, però totes les altres de caràcter sexual em fan dubtar. No sé del tot si és que són imaginacions meves o hi ha alguna cosa de cert. Tinc una mica la sensació que em situo més aviat entre un gènere i l'altre, perquè no m'acaba d'agradar encasellar-me en cap dels dos. Tot i així, no n'estic del tot segura. Perquè, encara que no sigui la noia més femenina que hi hagi (no em maquillo, no solc dur joies...), m'agrada bastant la roba femenina, m'agraden els vestits... Com també m'agradaria vestir-me amb les camises masculines, les suaderes amples... No sé. Estic feta un lío.
Així que m'agradaria preguntar-te: com puc saber quins serien els patrons "típics" de cada gènere, per saber fins a quin punt m'assemblo més a un o l'altre? Què puc fer per comparar cada gènere i pensar on em sento més còmode?
Gràcies.
Elena Crespi Data: 24/03/2015 10:23
Hola Zenobi, com estàs?
Doncs pel que em dius sembla que estàs navegant entre dues aigües i això no és dolent, és normal.
Quan parles de comportaments femenins o masculins, de vestits masculins o femenins, o de pentinats femenins o masculins... has de pensar que tot això són convencions socials. Algú ha dit que un pentinat és més femení i una manera de vestir és més masculina però això no significa realment que així sigui.
Si en alguns moments et reconeixes com a noi i en d'altres com a noia, o quelcom més enllà del gènere, podríem estar parlant de transgènere.
De totes maneres nosaltres estem més enllà de les etiquetes. Entenem que necessitem etiquetes per a identificar-nos i entendre'ns però no tenen més importància que això. POder-nos entendre.
Jo esperaria a veure cap on evoluciona això que sents però tingues en compte que moltes de les coses que comentes són convencionalismes que ens ha imposat la societat i sembla que tu estàs més enllà de tot això.
Espero que no et causi malestar, ja que no te n'hauria de causar.
Si tens més dubtes, et deixo el contacte d'un company que està especialitzat en temes d'identitat. En Gabriel J. Martin (
