Hola

Hola, primer de tot gràcies per respondre i llegir la pregunta.

No se com començar a explicar com em sento, ya que no ho se molt bé.. Mai he sigut una noia trista i que deicaigues facilment, es mes, tot el contrari, pero ultimament no puc més. Fa un temps ja explicar que no tenia gaires bons hàbits menjant i cada cop vaig a pitjor, no se com m'ho he fet pero m'he separst de totes les meves amigues, cap d'elles m'estima, la meva millor amiga ara va amb un altre noia i la resta igual, tothom té algú millor que jo amb qui esta i jo, dons, sempre sobro allá on vagi. Vaig amb elles igual, pero mai parlo ni res, perque realment ahi jo no pinto res, sempre tinc ganes de plorar i si hem poso a pensar, acabo amb nervis i ganes de plorar. La meva vida va cada cop a pitjor, nomès vull ficar-me al llit i no sortir mai. Tinc por, perque ultimament nomes vu aprimar-me, i ja no se si per veure'm millor, o perque es l'unica manera de no pensar en els altres problemes, creant-me un de nou. Vull parar-ho tot, passar-me els dies sense menjar fins que ja no pugui ni pensar. Els dies que no menjo o menjo poc, estic feliç, i al revès. Tinc por de relacionar feliçitat amb no menjar, ja que no vull que res empitjori. Realment tot el que estic dient es molt trist, i ho se, pero no puc cambiar-ho.

Bé, gràcies per escoltar-me. Si em pots donar algun consell t'ho agraïria molt.
Un petó.

Hola mel! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs moltes gràcies a tu per escriure al consultori i confiar en nosaltres.

Comprenc que estàs passant per un moment complicat!! A la vida tots passem per situaions complicades! No semrpe va com esperem, algun sotrac en el camí ens fa topar a vegades. De totes amneres, el que si que tenim a els mans és fer-hi alguna cosa!

No és cert que no es pugui canviar això. Bàsicament si no es pogués canviar jo hauria de canvair de feina. I a més, cada dia a la consulta veiem casos i casos de persones que com tu i com jo són capaces de tirar endavant tot i les circumstàncies complciades.

Què has fet per intentar canviar la situació? creus que has fet suficient?

Com bé dius, epr a que`això no empitjori el primer a fer és no crear-te més problemes. Aixíq eu, a poc a poc hauries d'intentar restablir el tema del menjar. A més, quan no mengem el nsotre cos està pitjor ino treballa bé, i de manera molt directa, el nostre estat d'ànim ada cop és pitjor. Per això, si comences a menajr bé i cuidar-te, sentiràs una primera millora.

Després, és molt important que puguis aprlar amb algu de confiança de com et sents i que t'ajudi a trobar una soluaicó. Que sigui un adult amb qui et sentis amb confiança i també les teus pares. Diga'l-s'hi com et sents: que estàs trista, que tens por...i que hi ha moltes coses qeu et rpeocupen i no saps com posar-hi solució.

Aquest és el màxim consell!!! Pensa que no estàs sola!!!

Jo et plantejaria que féssis una teràpia per començar a posar ordre a tot això que et preocupa.

Tampoc facis tna cas als teus pensaments. NOmés són pensaments . El qeu creus de que "sobre allà on vas" estic segura que no e´s la realitat. No deixis que aquests pensaments en guanyin. Veuràs que si no fas cas al pensamet tornaràs arecuperar amigues. Elles, es clar, si sempre estàs trista i aïllada, es busquen la vida perquè potser no entenen perquè t'has aïllat. O potser siq eu al qeu trobis noves amistats i sumis gent a la teva vida. I això ja saps com es fa: fent plans, parlant amb gent, apunta-te a alguna cativitat que t'agradi...

I per últim, escriu com et sents i escriu cada dia com a mínim 10 cosetes que t'hagin ajudat a estar tranquil.la , serena i sin'hi ha alguna que t'hagi fet sentir contenta , tmabé l'apuntes

Ànims! això millorarà!

ELi Aulet www.interpersonal.cat