M'he enamorat d'algú molt més gran que jo... No 3 anys o així, no, si no d'uns 15 anys més gran. Ja se que és molt més gran però no puc evitar estimar-lo, és massa perfecte! El vaig conèixer a unes colònies de l'escola l'estiu passat. Al principi només m'ho passava super bé amb ell, no sabia que estava enamorada, però el dia de marxar unes hores abans estava com pansida... no volia marxar, volia estar amb ell, em vaig adonar de que estava enamorada. Quan estàvem anant cap el bus, jo estava apunt de plorar però vaig mirar a un cantó i allà estava ell, dient-me adéu amb la mà, sense samarreta... Al arribar al bus, vaig seure sola a la punta de la finestra i allà vaig plorar com mai en la meva vida havia fet, tothom em preguntava que què em passava però jo els deia que no volia marxar. Pero no volia marxar per estar amb ell. Van passar dies i dies i cada dia plorava per que volia estar amb ell, abracar-lo, sentir-lo...
La meva pregunta és que puc fer per deixar de pensar en ell? Ell ha format part del meu cor i no me'l puc treure del cap. Com puc fer per no tornar a cometre el mateix error?
Gràcies! :)
IESP Data: 11/02/2016 15:43
Hola,
Sóc l'Helena Angel, psicòloga del servei de la consulta jove de l'IESP. És habitual idealitzar i enamorar-nos de persones que admirem. Pel que ens expliques això que t'ha passat ha estat un amor platònic, no cal que te'l treguis del cap, només cal que facis altres coses per conèixer més gent i per estar bé amb tu mateixa.
Fes alguna activitat que t'agradi, que et vingui de gust aprendre, envoltat de les teves amigues i els teus amics, però no pensis que és un error enamorar-se d'aquesta manera, tothom ens hem enamorat platònicament d'algú, i no és dolent!
Una abraçada i gràcies per utilitzar el consultori!
Helena Angel
@HelenaAL
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
