Logotip de Adolescents.cat
saracolome01
saracolome01
Any: 2001
Comarca: Barcelonès
Data: 09/01/17 19:03
Crec que necessito ajuda
Hola,
Nose com començar aquesta consulta... fa molt de temps que estic tenint problemes i mai m'he atrevit a dir-ho a ningu...
Tot va començar a 2n d'ESO (actualment faig 4rt), jo em veia diferent a les meves amigues ja que totes eren més primes que jo, gastaven talles molt més petites i pesaven menys. Ami això em va afectar bastant ja que a l'hora de fer moltes coses no em sentia segura en mi mateixa. Recordo que quan anava a fer gimnasia a l'institut fins i tot em feia vergonya canviar-me al vestidor per si em deien gorda. Segurament elles no em veien així ja que em deien que estava bé de cos pero no meu creia, sols m'ho deien per quedar bé. Desprès de que em començes a passar tot això els meus pares es van separar (ja feia uns anys que no es portaven bé) i encara em va afectar més la cosa. Vaig començar a deixar de menjar en molts d'àpats, vomitava en alguns casos si havia menjat molt, vaig començar a fer molt d'exercici i em sentia molt malament amb mi mateixa, es podria dir que m'odiava. A classe vaig passar de ser la tipica que sempre està parlant i fent tonteries a estar sempre callada i apartada de tothom. Els mestres ja van notar que em passava alguna cosa i al saber el dels meus pares es van pensar que em compotava aixi pel que havia passat a casa. Van voler parlar amb mi pero jo no els ho vaig dir res del que estava fent amb el menjar. Vaig portar molt d'amagat tot això que feia i ho vaig passar tant malament que fins i tot em vaig voler tallar (que no ho vaig fer per por a que m'ho veigessin). A 3r d'ESO seguia fent el de sempre, però gràcies a una amiga, la qual em va animar una mica, vaig decidir per mi mateixa deixar de fer el que estava fent per ella. Estava més contenta i tenia més ganes de viure. Això tot bé fins ara a 4rt. El del menjar ho segueix sense saber ningu, a la meva amiga tampoc li vaig contar res. Ara pareix que m'estigui tornant a passar... Vaig estar amb un noi i fa poc que ho vam deixar, l'estimava molt i ara em sento fatal, torno a no menjar, m'aparto de tothom i no tinc ganes de fer res, no tinc ganes de viure. Els profes van parlar amb els meus pares ja que torno a estar distant a classe i les meves notes han baixat però no tinc valor per contar tot el que m'està passant. Ho he portat tants d'anys d'amagat que em fa por contar-ho perquè ells m'ho faran tot més dificil... Se que no estic bé però no vull que ho sapiga ningu, em voldran portar al metge o al psicologa del insti i no tinc ganes de contar els meus problemes a altra gent. Estic molt malament i no se que fer. Ho sento per haver escrit tant però necestiava parlar amb algu, no puc més. Em veig molt gorda (peso 55kg i medeixo 1,67m) i casi no menjo en tot el dia, no puc més amb mi.
Gràcies
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data: 13/01/2017 11:11

Bon dia guapa!

Molts gràcies per escriure al consultori. La veritat és que no saps el greu que em sap veure com has estat patint aquests últims anys i que ho hagis portat tu sola... té que ser molt dur. Per ara acabes de fer un pas súper important, ho has explicat i a la teva manera has demanat ajuda.

Com saps això que et passa amb el menjar no és una tonteria, és un trastorn psicològic greu: un trastorn de la conducta alimentaria. Hi ha una part positiva, els trastorns alimentaris es curen PERÒ sempre que es faci un tractament psicològic amb especialistes. Crec que tu ho saps... i ets conscient de la gravetat... a més, com veus cada vegada va a més, i encara que perdis pes no et sents millor amb tu.

Si t'hi fixes... tot està relacionat amb esdeveniments i amb el teu estat emocional... va molt més enllà del cos i del menjar... Cal treballar la teva autoestima, aquest odi que sents cap a tu i aquest dolor que t'acompanya des de fa un temps.

Dius que no vols explicar-ho als teus pares i que no vols anar al metge o al psicòleg però si no ho fas cada vegada estaràs més malalta i ho passaràs pitjor... sigues generosa amb tu mateixa i deixa que t'ajudem.

A mi m'encantaria que vinguis un dia a l'ACAB (www.acab.org) i poder parlar amb tu de tot això, en calma... i poder escoltar com et vas sentir quan van separar-se els teus pares o quan s'ha acabat la relació amb el teu novio. 

Si truques pots parlar directament amb mi... però de veritat que és molt important que facis alguna cosa... has de deixar de patir d'aquesta manera.

Si ho penses que t'està donant de positiu tot això?

Parla amb la persona amb qui tinguis més confiança, un professor, la teva mare... és un pas molt important.

Una abraçada molt molt gran!!


Carlota López Ballestar
Psicòloga





--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: