alimentació...

Holaa, torno a escriure al consultori ja que l'any passat ja ho vaig fer explicant una mica la meva mala alimentació deguda a l'estrés, preocupacions i tot això, com ja vaig explicar hi havia dies que menjava molt (només dolços) i d'altres que en canvi no menjava perque no tenia gana.
La cosa es que han passat uns mesos una mica estranys perque he passat de que em doni igual tot a que em preocupi bastant el meu físic ja que mai havia estat una preocupació, (peso 45'5 i medeixo 1'57). Com que no tinc una bascula dons tampoc es que em pesi gaire, al llarg d'aquest curs m'he engreixat una mica suposo que per els nervis.
Continuo, ara el que em pasa es que estic intentant allunyar-me tot el possible de la xocolata i dels aliments pels quals estava molt obsessionada. Em costa molt no comprar-me i no menjar dolços però quan penso que engreixen i que no es bo llavors m'aguanto. Ja fa cosa d'un temps que em sento culpable al menjar, i llavors em miro al mirall i em veig no grassa, però no em veig bé que si una mica de panxa em sobra q si noseque, i que si abans estava millor i tot aixó.
Per tant alguna vegada al acabar de dinar he intentat vomitar (més d'una vegada) però mai acabo aconseguint fer-ho. Tot i això es com si jo mateixa fes coses contraries perquè no vull menjar tant, però tot i així en els moments d'estrés que són casi sempre, el menjar em tempta, ultimament agafo coses mitjanament sanes, però quan ja me les he menjat jo mateixa em defraudo tot i que siguin més sanes perque incompleixo el meu proposit. Realment intento pensar que estic bé i que no m'he de preocupar pel meu pes, però hi ha d'altres dies que penso el contrari... Jo no crec que sigui producte d'un problema alimentari o almenys vull intentar evitar que ho sigui, basicament els estudis em fan pols i més veure els resultats que n'obtinc... no se si té molt a veure tot això amb el tema del menjar però fins i tot he arribat alguna nit ja que no dormo quasi res, a auto... només ho he fet dues vegades i em vaig sentir tan culpable que alguna altra vegada que se m'ha pasat pel cap intento evitar aquest pensament. Se que em vau dir que truquès a l'Acab i aixó però no m'agradaria ficar per el mig als meus pares ara mateix perquè ja tenen moltes preocupacions i em va donar bastanta cosa i por i volia esperar a veure si tot això era i es només fruit dels nervis i puc acabar controlant-ho i penso que el q em passa sera temporal o això espero.
Per aixó volia preguntar si algun dia truquès o alguna cosa hauran d'intervindre els pares? si es així suposo que m'esperaria ja que em queda poc pels 18, i una altra cosa és ara que estic deixant de costat tot això dels dolços quina alimentació podriau recomanar-me aixi més o menys saludable?
Moltes Gracies, que paseu un bon dia:)