Bona tarda guapa!

En primer lloc vull donar-te les gràcies per la confiança. No t'has allargat gens, el contrari. Ha anat molt bé per entendre millor el que et passa. La veritat és que el que m'expliques m'ha preocupat bastant. A vegades quan passem un moment complicat, sense fer-ho de manera intencionada, podem fer coses per intentar no pensar-hi, com per exemple fer més esport, pensar en el que menges i en el que no menges... sense voler-ho això acaba ocupant la teva ment. 

Crec que pel que m'expliques podries estar patint un trastorn de la conducta alimentaria. Sé que d'entrada espanta molt i és cert que és important que vagis al metge però el que vull que sàpigues és que els trastorns alimentaris, si fas un tractament, es curen. 

Els trastorns alimentaris son un trastorn psicològic que està molt relacionat amb la nostra autoestima. 

El que jo et recomanaria és que avui mateix ho parlis amb la teva mare i el teu pare, o amb el que tinguis més confiança. Sé que et farà por que puguin enfadar-se però no serà així, es preocuparan per tu i t'intentaran ajudar amb tot el que puguin.

Un cop els hi hagis explicat podeu demanar hora al metge. És important que ho sàpiguen perquè no pots anar al metge sense ells.

També podeu venir un dia a l'associació, aquí podem parlar tu i jo i m'expliques millor el que ha anat passant, el que et preocupa del institut, etc. Podeu entrar a la web http://www.acab.org