Consultori - Psicologia: Amor a un “desconegut”

Unicorn
Any: 2000
Comarca: Barcelonès
Data: 22/01/18 21:18

Amor a un “desconegut”

Hola, estic feta un embolic! I esque fa cosa de quatre anyets vaig conèixer al tiu que m’ha tingut penjada fins a dia d’avui. Quan ens vam conèixer no em vaig enamorar “al instant”, sino que va ser quan ens vam deixar de veure que vaig començar a sentir un buit molt fort.
Ell era el meu monitor i jo per ell debía ser una més.
Les meves amigues em diuen que me’n oblidi, que el que sento no és real, que deu haver canviat molt, i que segur que el que jo sento per ell es nomes atracció, pero jo sé que no. I que per molt que hagi intentat oblidar-me d’ell no puc. I no sé perquè...aquest pròxim estiu farà cinc anys, i de veritat que necessito passar pàgina. Però no sé com.
Si us plau, ajuda!!

Gràcies.

Laia Sala
Data: 07/02/2018 23:30

Hola Unicorn,

Entenc la teva situació, però el més important per oblidar una persona és prendre la decisió d'oblidar-la.

A vegades ens enamorem (o sentim una gran atracció) per persones més grans que ens fan sentir "especials". Aquesta atracció pot ser intel·lectual (sobretot) però també física o de caràcter, però té una mateixa característica: ens atrau la manera com ens tracten o es dirigeixen a nosaltres. No hi ha hagut cap conversa íntima (o més profunda) per saber què pensen i què senten. Sovint és la nostra imaginació la que que fantasieja amb una relació amb aquesta persona (tot i que el nostre cervell ja ens diu que no hi ha gaires possibilitats reals...).

Per tant, hem d'assumir que:

és un amor platònic
no és un amor correspost
no pot durar sempre

Quan tu estiguis preparada, serà moment de començar a passar pàgina...

Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.