Hola bonica ;)
El món de la dansa és molt exigent amb els cossos... i això és molt dur! D'alguna manera porta a un nivell de perfeccionisme corporal que és un gran enemic per la nostre autoestima.
El que determina la salut d'una persona no és tant el número de la balança, sinó l'estil de vida que porta: Tu fas esport, segueixes una alimentació saludable, però no et sents bé amb tu mateixa.
Em dóna la sensació que el que necessites canviar no és el teu cos, sinó com ets sents amb tu mateixa. Que els hi passa a les teves cames i a les teves caderes?
Ens han ensenyat a odiar el nostre cos, i a subratllar les nostres "imperfeccions". I en diem imperfeccions perquè tenim al cap un model de perfecció que ens han imposat, però que no es representa. No ens representa, perquè aquest model és molt estricte, i creu-me és impossible que totes les dones puguem seguir el ritme d'aquest model.
Total, que ens tenen ben convençudes de que "estem mal fetes", de que tenim coses que estan malament, de que hem de canviar per estar millor...
Amb tot això, quin consell et dono, doncs que canvis la manera de mirar el teu cos: en comptes d'assenyalar-lo i marcar amb un boli vermell el que està malament, puguis veure el cos que tens, saber què pots fer gràcies a aquest cos, i estimar-lo :)
Espero que t'hagi fet pensar una miqueta!!
Una abraçada!
Alba Garcia
Psicòloga
