Problemes

Hola,

Primer de tot moltes gràcies per tot el que feu i l'ajut que ens doneu a tots nosaltres.

Tinc alguns problemes a casa i en general amb diferents aspectes de la meva vida.

Un d'ells que m'afecta molt i ens afecta a tots els de casa és amb el tema universitat.
Fa uns mesos abans de fer la sele.. Va arribar el moment d'anar pensant en escollir una universitat i jo vaig mirar-ne unes quantes.
Com que volia disseny d'Interiors, hi havien moltíssimes d'aquest camp, però la majoria privades excepte una, que, segons un amic, no era molt bona, pels professors... Total, jo estava molt il·lusionada de a veure si podia anar a una de les que m'agradava, però la meva mare no estava convençuda per que són molts diners (el meu pare no li feia res que jo anés allà, per que sabía que ens ho podíem permetre, ja que tenen bastant estalviat, però s'ho guardaven per fer una reforma al pis que la meva mare volia, però que no fa res de falta, sent sincera).
El meu germà, que té 29 també volia que jo anés a una privada, ja que coneix molt bé aquest camp i moltes vegades a les empreses escullen a una persona que ha anat a una universitat amb nom que a una altre, encara que pot ser sigui millor el de la pública que el de la privada, a part de que la bossa de treball de la privada es molt més gran, les instal·lacions millors... (sé que em direu que això pot ser no és així, però en el camp del disseny en moltes empreses passa això, per moolt trist que sigui, ja que a la empresa del meu germà, que hi han dissenyadors, el seu jefe només escull a gent que ha anat a les universitats més destacades).
He de destacar que sempre he anat a escoles púb
Al final després de moltíssimes discursions, ja que la meva mare, abans d'escollir si aniria a la universitat privada o pública, ja m'anava ficant pressió en plan, pues ja et pots espavilar si vols anar a la universitat, no tindràs tants capritxos (cosa que no tinc, ja que si demanava alguna cosa a lo millor com a molt eren 3€ i molt de tant en tant), que em busqués treball (que ja ho feia jo pel meu compte, encara que ella no s'adonés, de clases de repàs, de ninyera... ), que no em compraria res... I així successivament, dia rere dia, i això sense haver encara escollit si aniria a la privada o no. Cada comentari, cada cosa, relacionada amb els diners o no, ja m'ho tirava a la cara.
Va arribar el dia que haviem d'escollir i al final la meva mare i el meu pare em van dir que si, que a la privada, però que hauria de treure molt bones notes... Per mi va ser un moment de dir bua, que guay, pero per un altre només pensava en la pressió que tindria els 4 anys següents i em feia molta por, ja que si la meva mare, sense haver encara decidit res de la universitat i tot ja estava així, imaginat quan comenci... Em feia i em fa moltíssima por.
Va pasar el temps i a la mínima, sempre, en qualsevol moment, sense venir a compte, la meva mare em tirava algo de la universitat, com per exemple quan un dia li vaig ensenyar unes sabates de 40e, em deia pues ja té les pots comprar tu, per que jo no te les compraré (cosa que en ningún moment li havia dit de que me les comprés, només volia saber si li agradaven), també un altre dia quan estàvem mirant in time, els hi vaig dir de broma als meus pares, jo daqui uns anys també aniré als bancs per robar els diners i donar-se'ls a la gent pobre, i em diu la meva mare i disseny que? I li dic, bueno això és una opció per si no em surt bé lo dels bancs (tot això de broma, òbviament i jo de rises) I em diu seria: si pues podries haver agafat una altre carrera i no aquesta. I clar, això que t'ho digui quan no has tingut ninguna discursió amb aquest tema, pues vale, pero sabent que cada dia tenim una discussió amb lo mateix, es com que ho busca i sembla que vol que ens enfadem. També un día que vaig anar a l'aniversari d'uns 18 d'una amiga, que el va fer a un local... Els hi vaig explicar el cumple i tal, i em va dir la meva mare, pues a tú no et farem ninguna cosa així pels teus 18, i em vaig quedar en plan, ja sóc conscient de que heu pagat moltisim per la universitat i en ningún moment us he demanat res de tot això. Li vaig contestar això mateix, que tampoc s'ho había demanat i em diu, ja per si de cas. I és com basta ja, ja sé la quantitat de diners que heu pagat, que m'he de buscar treball (ja estic donant clases de repas) i tot això.
El meu pare i el meu germà pensen igual que jo i estan farts dels comentaris de la meva mare, per que no para, sobretot al meu pare.
Entenc que a la meva mare no lo agradi gastar-se tants diners en la carrera de la seva filla havent una altre opció, però em feia molta ràbia que mires més per poder ella fer la seva reforma que pel futur de la seva filla i també em dona molta rabia que em digui coses en plan, no em demanis res... (la qual cosa no faig, com he dit abans) i que després ella es gasti els diners en moltes coses que són innecessàries, entenc que és són els seus diners, que ella se'l guanya i que té tot el dret en gastar-se'ls on vulgui, però que no es queixi tant per ells a mi, quan no li demano res.
Ara que ja començo la universitat, dintre de res, m'he de comprar la tjove pel metro i els hi vaig dir que me la havia de comprar, total que em diu la meva mare, tu no tens diners? I és en plan mama, dono clases de repàs fa dues setmanes, no se com vols que tingui 150e per comprar-me la targeta dels nassos. És en plan, no us puc demanar diners per sortir, ni per fer-me la depilació (que són com 30e) i aquestes coses me les haig de pagar jo i vols que, amb el que em sobra, em compri la tjove? Es que no sé, ho veig flipant.
També em sap molt de greu pel meu pare, per que gràcies a aquest tema de la universitat tenen sempre bronques, per que el meu pare diu que el diner esta per algo no per tenir-lo allà estalviat (o sigui tenir algo estalviat per si de cas algun problema, però no estar tot el rato pendent, no se si m'explico, o sigui igual que el meu germà). També em va dir que la decisió de que jo anés a la privada l'havien parlat molt, i que fins i tot el meu pare li va dir a la meva mare, que mira, que es separaven i que ja m'hi pagaria ell la universitat. I aquest tema em posa molt trista per que jo no vull que per la meva culpa els meus pares senfadin i arribin fins a aquests extrems. Fins i tot marrepenteixo moltíssim i d'haver escollit la privada per tot el que està passant i el que segur que pasará més endavant. Em sento molt malament, moltíssim i ja no puc fer res, només esforçar me, no sortir de casa molt, estudiar i estar allà ficada a la carrera, a part de treballar...
Avui mateix hem tingut una bronca molt gran per això i per que diuen els meus pares que no faig res a casa, cosa que crec que si quefaig, ja que quan m'aixeco, em faig el llit, esmorço, ho recullo tot, paro la taula, la desparo, frego el meu plat... I el que si que no faig es pasar la mopa o aquestes coses, per que ells ho fan cada dia i si jo veig que el terra (un dia que no l'han pasat) esta net, pues no ho faré, ja que està bé, en canvi si estigués ple de pols pues òbviament si que ho faria per que em donaria fàstig. També em diuen que sóc una desordenada (sobretot la meva mare) juro que no ho sóc, la gent de fora sempre em diu que no, que la meva habitació sempre està perfecta, però és que la meva mare està obsesionada amb la neteja i l'ordre, si veu que tinc només un llibre sobre la taula de l'escriptori hem diu, recull l'habitació i es en plan, no et molesta per res aquests llibre a sobre de la taula i arriba un moment que fins i tot si hi ha alguna cosa que vull que no m'ho toqui va ella i el guarda a qualsevol lloc i després no ho trobo, i es en  plan es la meva habitació deixa les coses com estan! Però diu que es la seva casa i que no tindrà les coses com jo vulgui i ho trobo injust.

Un tema a part es que ha arribat el punt en el que em vull independitzar ja, per que no puc soportar que, cada dos per tres em fiquin la bronca per tonteríes com tema de la habitació (encara que estigui recollida... Però no podré, ja que, si mindependitzo, un, encara no tinc diners suficients com per poder-ne pagar un alquiler, pagar totes les factures, comprar el menjar i tot això i; segon, no m'independitzaré i em gastaré els diners en això mentres els meus pares m'estan pagant la carrera, per que seria molt egoísta. Però a vegades penso que no puc aguantar més i el meu germà sempre ho diu, sort que m'he anat de casa que així no els haig descoltar... I és com que, fins als 22, que acabi la carrera o més endavant, no podré anar-me'n per que no tindré diners i a part quan tingui m'agradaria poder pagar-lis als meus pares, al menys, la meitat de la carrera, per que em sap molt greu.

Un altre tema és que tinc a vegades o depèn del moment, molt poca autoestima, penso que no sóc tant com altres persones o sense voler em comparo amb altres, dient en plan, es que jo no sóc tan divertida com tal, o jo no lligo tant com aquesta, o sempre seré el segon plat de la gent, o que aborreixo... I em sento molt malament, sobretot amb algunes persones més que amb altres. Sempre intento millorar aquests aspectes, com intentar ser més extravertida, intentar no enfadarme amb la gent.. i mirant lo positiu però em costa molt tenir confiança en mi mateixa.
Tambe hi ha gent que es com que em té per tonta, encara que tregui bones notes i tal, o sigui, jo sé que hi ha vegades que sóc molt despistada i que a vegades sóc una mica innocent. I la gent es com que diuen comentaris en plan, explica's-ho més lent que no ho pilla o coses així, en plan de broma i tal però que arriba un punt que afecta (he de dir que això no em pasa molt, però ja m'ha pasat varis cops i em ratllo molt). També, sobretot abans, era la típica que li deien qualsevol cosa, com tonta i tal i es quedava callada i es com que encara ho porto dins el que em passava fa anys. O que em deien que de tant bona era tonta o coses així (he de dir que això ja no és tant així). I no se com canviar per que la gent no em vegi daquesta manera o no m afecti tant el que em diguin els demés, ja que m'afecta moltíssim i m'agradaria intentar millorar la meva confiança i tenir més autoestima.

Ho sento si ha sigut molt llarg! I moltíssimes gràcies feu un treball magnífic!

Una abraçada!!!