No sé si això és normal

Hola! Us vull explicar una cosa que crec que no és gens normal i que em té molt precupada.
Quan era petita (sóc celíaca) un dia em van donar gluten al cole, i jo vaig agafar com un trauma molt gran. Quan menjo gluten vomito i em trobo malament uns dies. A partir d'aquell moment vaig agafar un trauma a vomitar. Cada vegada que em feia mal la panxa em posava molt nerviosa i inclús em donaven atacs d'ansietat. Vaig haver de canviar de cole i tot perquè vaig agafar molta por.
Llavors un temps més tard vaig començar a anar al psicòleg quan feia 6e perquè em feien bullying i m'agafaven atacs d'ansietat perquè em feien creure que era horrorosa i no em sentia bé. Llavors ho vaig superar i vaig aconseguir controlar els nervis. Em van ensenyar a respirar i em va ajudar moltíssim amb el tema del bullying, però no amb el tema de vomitar. Sabia controlar els nervis, però quan em feia mal la panxa no. Era algo incontrolable.
Després a 1r d'ESO vaig tenir anorexia fins fa poc. També m'agafaven atacs d'ansietat a les hores de menjar i em sentia fatal. Vaig acabar super prima i em va costar moltíssim superar-ho. Em van donar unes pastilles que ns de que servien i em van ensenyar a tenir una bona alimentació. I a 2n jo vaig superar del tot i ara ja menjo bé.
El que em passa ara és una mica estrany, per això us ho explico tot per si te relació amb el que em va passar fa un temps. Desde l'estiu que he tornat com a agafar por a menjar. Però és una por molt estaranya. No es por a menjar per angordar, es por a menjar per vomitar després. Quan passen dos hores de haver menjat algo em poso super nerviosa (2 h pk és el temps que tarda el meu cos a vomitar si he menjar gluten) . I el meu cos comenca a tremolar i m'agafa moltíssima por. Jo intento fer els exercicis de respiració que em van dir però no hi ha manera de calmar-me. Llavors, passen tipo 10 min i ja em quedo tranquila. Però és super agobiant i ns que fer. Em passa tant com si sóc a casa, tant com si sóc a l'institut i no em sento gens be. A vegades he tirant menjar a l'hora del pati perquè tenia por de que fos amb gluten. Siusaplau necessito ajuda, us juro que ns que fer!! Moltíssimes gràcies de veritat!!

Hola,
Primer de tot agrair-te la confiança dipositada en nosaltres i l’empenta d'obrir-te i explicar què et passa. És molt valent de la teva part!
Gràcies a què ens has explicat tant bé la teva història, pensem que potser hi ha varies coses que et poden ajudar.
En primer lloc, veiem que has tingut suport per diferents persones, en algun moment sembla que també per part d’algun professional, i que aquesta ajuda en el seu moment va tenir molt bons fruits. Per aquesta raó t’animen a que ho puguis seguir fent i que, si fa falta, inclòs puguis retornar a fer algunes sessions per recol•locar la situació actual. També en aquesta línia animar-te a que puguis explicar aquest problema als teus pares, ja que segur que amb el seu recolzament és més senzill portar-ho.
En segon lloc, comentar-te que és molt humà sentir por si sentim que una situació se’ns escapa de les mans i no podem controlar (com a vegades són determinades condicions físiques; en el teu cas la reacció al gluten) i aleshores intentem controlar altres aspectes de les nostres vides. En alguns casos pot anar bé parlar de la por, ja que el simple fet de verbalitzar-ho ja ens fa sentir més descarregats. Ara però a vegades pensar-hi molt i no deixar de donar-li voltes es converteix en una obsessió. Si és aquest el cas, et recomanaríem millor deixar-te portar per les persones que estimes i els metges que controlen el teu menú.
Finalment, t’animaríem a pensar quines coses han pogut passar últimament que hagin activat de nou la teva por i que de nou et tornis a sentir més angoixada. A vegades són situacions vitals com poder estar passant per una situació de major estrès pels exàmens, alguna baralla familiar o amb amics, sentiment de soledat..
Esperem haver-te pogut ajudar.
Gracies,