Por a empitjorar la situació

Holaa
Veureu, últimament no estic passant una bona temporada. Jo tinc constants pujades i baixades d’humor, que solen variar cada una o dos setmanes, passo d’estar completament feliç a estar trista i desanimada, sense ganes de fer res.
Mentrestant, la mare sempre està enfadada amb el meu pare constantment sense cap mena de motiu i tot i que el meu pare ho intenta solucionar ella segueix enfadada i a causa d’això li pega bronca a meu germà continuament.
El meu germà últimament em preocupa perquè no menga gaire, s’ha aprimat i em fa por que pugui estar patint un trastorn d’alimentació i que quan els pares donin el pas d’avisar al metge sigui massa tard. Segurament em direu, parla amb ell sobre com es sent, que es el primer que s’hauria de fer en aquestes situacions, ja ho he intentat i ell sempre acaba passant de mi o enfadat sobre lo pesats que estem amb aquest tema. Menjar menja normal tot i que menja i estar la major part del dia fora de casa i em fa por que vomiti o alguna cosa semblant.
Tot això és una roda, que si un factor desaparegués milloraria la sitaucio familiar.
En anteriors consultes, em vau indicar que podria estar patint un trastorn de la conducta alimentaria, anorexia exactament, jo crec i estic casi segura de que es veritat. El que em fa por es que si empitjoro al igual que el meu germà i, en un cas hipotetic ens haguessin d’hospitalitzar o posar-nos en un centre de dia, em sap molt greu per els pares perque llavors pensaran que ho han fet malament. Perque una cosa es que a un fill li passi, llavors penses, bueno es una epoca tonta, no ha sigut tot culpa meva. Però clar, si els hi passa als teus dos fills, fa que pensis que tot es culpa teva i tinc molta por que a causa d’això entri en una depressio o algo similiar.
Per l’altra banda, tinc por de que si el meu germà resulta que té un trastorn alimentici, que per por de la situació, contnuii amagant el meu problema i, alhora, sent-me malament amb jo mateixa, i cada vegada tenir canvis d’humor més bruscos i aïllarme més.
Pel tema amistats no tinc gaire amics per diversos motius, un de ells seria que em vaig esbarallar l’any passat amb una colla perque em deien que no menjava i jo, com una tonta, ho negava continuament i tot i que intento ser positiva hi ha dies que estic molt sola.
Se que us he fet aqui un vomit de idees de alli i alla pero espero que em pugueu aconsellar una mica, ja que no se que fer i tinc molta por de que la situació empitjori.
Moltes gràcies per tot el que feu, ajudeu a molts adolescents com jo.

Hola guapa,

les gràcies a tu per ser tan valenta, explicar-nos la situació i confiar en

nosaltres.

últimament et sents amb pocs ànims, i la situació familiar et fa sentir encara

més angoixada. Veig que et preocupes molt per la teva família, i això és molt

positiu perquè vols dir que t'agrada cuidar a les persones que estimes. 

estar patint un trastorn de la conducta alimentària, i sospites que el teu

germà podria estar vivint una situació similar. Ets molt valenta per reconèixer

que tens un problema, i en cap moment has de sentir culpa. Imagina't que et trenques

un braç mentre jugues i necessites anar al traumatòleg, oi que ni et

plantejaries sentir-te culpable? Doncs això és el mateix.

germà té una situació similar, també seria necessari que demanés ajuda.

M'agradaria comentar-te que els trastorns de la conducta alimentària són

malalties que tenen moltes causes, és a dir no hi ha un factor únic que doni

lloc a elles. Per tant, no has de patir per si els pares es senten culpables,

perquè ells tampoc en són responsables directes.

comentar-te que si necessiteu algun tipus d'assessorament podeu acudir a l'ACAB

(Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia) , on podran ajudar-vos a resoldre

dubtes i ajudar-vos a trobar recursos que us puguin recolzar.

contactar amb nosaltres, espero haver-te ajudat.

 Una abraçada

 Laura Fernàndez

 

 

--

Hola guapa,

En primer lloc et donem

les gràcies a tu per ser tan valenta, explicar-nos la situació i confiar en

nosaltres.

Pel que em comentes

últimament et sents amb pocs ànims, i la situació familiar et fa sentir encara

més angoixada. Veig que et preocupes molt per la teva família, i això és molt

positiu perquè vols dir que t'agrada cuidar a les persones que estimes. 

Em comentes que creus

estar patint un trastorn de la conducta alimentària, i sospites que el teu

germà podria estar vivint una situació similar. Ets molt valenta per reconèixer

que tens un problema, i en cap moment has de sentir culpa. Imagina't que et trenques

un braç mentre jugues i necessites anar al traumatòleg, oi que ni et

plantejaries sentir-te culpable? Doncs això és el mateix.

D'altra banda, si el teu

germà té una situació similar, també seria necessari que demanés ajuda.

M'agradaria comentar-te que els trastorns de la conducta alimentària són

malalties que tenen moltes causes, és a dir no hi ha un factor únic que doni

lloc a elles. Per tant, no has de patir per si els pares es senten culpables,

perquè ells tampoc en són responsables directes.

Finalment, m'agradaria

comentar-te que si necessiteu algun tipus d'assessorament podeu acudir a l'ACAB

(Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia) , on podran ajudar-vos a resoldre

dubtes i ajudar-vos a trobar recursos que us puguin recolzar.

Moltes gràcies per

contactar amb nosaltres, espero haver-te ajudat.

 

Una abraçada

 

Laura Fernàndez

 

--