Hola

La separació dels pares no és quelcom fàcil de gestionar i sovint es passen per alts i baixos. Què vol dir això? doncs que hi ha temporades en què et sents més proper al teu pare, d'altres on et sents més propera a la teva mare, d'altres moments en què voldries tenir-los llunys i d'altres que fins i tot enyores els temps que convivivíeu sota el mateix sostre. 

La teva mare no pot fer-te sentir així. És lícit que se senti així, però com a mare hauria de protegir-te i no fer-te responsable del seu malestar. Per tant, sigues honesta i demana-li que no te'n faci responsable. 

Tot i així, crec que seria important que no perdis el contacte i la quotidianitat amb la teva mare. És a dir, que continuïs convivint algunes temporades amb ella (ja sigui caps de setmana, entre setmana, les vacances...) no sé, com pugueu pactar-ho. Però és important per ajudar a mantenir el vincle familiar i l'esponteneïtat del dia a dia. L'objectiu és que continuïs sentint que és casa teva, que coneixes molt a la teva mare i que esteu còmodes en els silencis i els moments d'avorriment. 

Busca la manera de parlar amb ella, de fer-li entendre que estàs passant per on moment on potser tens més necessitat d'estar amb el pare i fes-li veure que ella continua sent important per tu. 

Per altra banda, també parla amb el teu pare i diga-li el mateix: ara necessites estar amb ell, però potser algun moment necessitaràs tornar un temps amb la teva mare. 

L'important és que et sentis lliure amb tots dos. Si veus que un dels dos et fa "posicionar" en contra de l'altra (l'insulta, el menysprea, el ridiculitza o, fins i tot, l'ignora), para-li els peus i defensa el que no es pot defensar, d'acord?

Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico