Hola guapa!
Primer de tot donar-te les gràcies per ser tant valenta de parlar-nos del teu complexe, que se que fa molta vergonya! I, no et preocupis que aquest consultori és anònim i no es publica enlloc.
Jo tenia una amiga quan erem jovenetes que li passava exactament el mateix que a tu. Tenia moltíssima vergonya per les seves orelles, i la veritat és que pe ella eren molt grans. Sempre li deia que en realitat jo no les veia tant grans com ella em deia. Ella també ho passava molt malament intentant amagar-les tot el dia. Al final, va decidir començar a fer-se cues, tapant-se les orelles amb el cabell i ficant-se diademes. Però, un dia, em va dir que li cosava més feina amagar-les que ensenyar-les i que el que conta al final és l'actitud, i va acabar mostrant-les tranquilament. Tenia por que es riguessin d'ella, però la que es jutjava cada dia era ella mateixa.
Un consell, el millor que pots fer és acceptar-les tal i com són. NO és qüestió de superar res, sinó d'entendre que formen part de tu. I, que normalment, quan ens mirem al mirall, les nostres emocions afecten al que estem veient. Això, vol dir que el que veus tu al mirall no és com et veuen els altres, sinó que és el reflex de com et veus i com et sents tu amb tu mateixa. Com que no t'agraden les teves orelles segurament és amb el que més et fixes quan et mires al mirall i això fa que cada vegada les vegis més grans. Intenta no centrar la teva atenció només amb aquesta part del cos. I, recorda que és una questió d'actitud, que si tu et sents segura i a gust amb les teves orelles, els altres ho percebran i ja no serà un aspecte del que avergonyir-te. Si, en definitiva, tots som diferents, aquesta és la gràcia.
Espero que et serveixi el meu consell!!!!
Fins la proxima!!!
