Bon diaaaa GUAPAAA!
Primer de tot em sap greu contestar tant
tard...I, moltes gràcies per acudir a nosaltres.
Entenc que estiguis preocupat/ada, i
segurament estaràs patint al no saber del cert què està passant. M’encantaria
poder donar-te una resposta segura del que li passa a la teva germana, però
això ho ha de valorar un professional (metge de capçalera i psicòleg),
veient-la en persona i fent una exploració física exhaustiva.
El meu consell és que intentis
parlar amb els teus pares. I, perquè et prenguin seriosament, pots fer-los
seure un dia que estigueu els 3 (sense la teva germana), i que els hi expliquis
que t’has posat en contacte amb nosaltres perquè estàs preocupada per la teva
germana. Sobretot intenta explicar-los quines coses has vist que han anat
canviant i que et sembla que poden indicar que la teva germana té un problema.
Pots comentar que encara que creguin que és una cosa de l’edat o que està “pava”,
que no perdeu res per portar-la al metge a que la vegin i que ho valorin i així
us assegureu de que tot va bé...perquè aquest tipus de dificultats quan més
aviat es detecten, més augmenten les possibilitats de recuperar-se i més
patiment li estalviareu a la teva germana.
Pel que fa a la teva
germana, si vols intentar parlar amb ella d’aquest tema, et recomano que ho
facis des de la teva preocupació. Quan parlis amb ella no la renyis ni la jutgis
per la seva dificultat alhora de menjar. L’últim que volem és que es senti
pressionada, jutjada o que es senti culpable. Hem d’entendre que els Trastorns
de la Conducta Alimentaria són una alarma que ens diu hi ha un aspecte de la
vida de la persona que ho pateix que li provoca un malestar emocional intens
que nos sap com gestionar. Així, que no et frustris si et contesta malament o s’enfada.
El més important és evitar fer comentaris sobre el que menja o deixa de menjar,
el que pesa, el que s’ha aprimat o engreixat, etc. La idea és intentar
connectar amb la part més emocional i animar-la perquè comparteixi com se sent,
què li preocupa, les seves pors, les seves angoixes...
No t’espantis, perquè sé que pot sonar molt
complicat tot això. Però no vull que pensis que estàs sola. Si necessites
ajuda, iclòs quan parlis amb els teus pares també els hi pots dir, us podeu posar en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia
i la Bulímia (ACAB). El seu telèfon és: 934549109. Us atendran ja sigui per telèfon o en persona, i us orientaran i acompanyaran durant tot
el procés.
Ets una persona molt forta i valenta, la teva germana té molta sort.
Pel que necessitis aquí estem. Una abraçada molt forta,
Judit (psicòloga).
