Com actuo?

Sempre he desitjat tenir una persona al meu costat, una persona a qui li pogues confessar tot, les meves amigues de l’escola sempre m’han ferit, quedaven sense mi, s’explicaven secrets entre elles i després ho comentaven a davant meu, es tiraven fotos elles i m’ignoraven...sabia que no podia confiar en elles i que només venien a mi quan estaven soles o quan em veien trista, sabia que no podia i no volia confiar en elles. Vaig crear una amistat molt bonica amb una nena, a qui li explicava tot el que em passava amb elles i ella sempre em treia un somriure i em deia que jo em mareixia alguna cosa millor (de mica en mica ens vam distanciar i ara estic intentat tornar a guanyar a la distància que hi ha entre nosaltres i estic feliç perque encara és capaç de dibuixar-me un somriure) però aquest no és el cas. Necessitava tenir un millor amic o amiga al meu institut perquè pensava que així no hauria d’anar amb elles a l’hora del pati. Vaig fer moltes noves amistats però amb cap persona sentia la confiança per considerar-los millors amics excepte amb dos nens que sempre m’havien caigut molt bé però que per ells no era gaire ningú. Parlva amb els dos molt però només per whatsapp, quan estavem cara a cara, si que passaven temps amb mi (un temps que mai oblidaré) però no sabia si ho feien per pena o perque els hi queia realment bé. Es van començar a fer amb més gent i la nostra amistat es va trencar. Jo intentava dintre de la poca confiança que teniem perquè malgrat que parlessim molt parlavem sempre de bromes i tonteries, tornar-los a recuperar. Amb un ho vaig aconseguir però l’altre em parlava tan malament que em feia tan i tan mal. Perquè per mi era una persona molt important amb qui havia passat moltes converses i bons moments. Els dos estan estudiant a un altre pais però aquest any ja tornaràn. He pogut veure que per ells no soc ningú o això sembla, jo intentava parlar amb ells però no se si em contestaven per pena o si realment tenien ganes de parlar amb mi i ens hem acabat distanciant massa. Fa potser mig any o més que no parlem.
Que faig quan arribin? Com actuo? Com si ja no m’importessin? O com si m’haguessin fet mal durant aquests mesos, o no? O intento tornar a fer-me amb ells?
Porto un any desitjant que tornessin i ara no se ni com actuar. Deixo de ser jo mateixa per agradar-los? Tan de bo coneixer per fi algú que em valori i m’estimi com faig jo.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!