Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Comentes que has estat treballant la teva autoestima aquests últims anys i que ara et sents més còmode amb tu mateixa. Però, que encara et sents insegura i inferior quan se’t acosta alguna persona “més popular” i et sents cohibida.
El meu consell és que al final a qui has d’agradar és a tu mateixa, el que pensin els altres és igual. I, pensa que al final tots tenim pors i inseguretats, que aquestes persones que tu consideres superiors son persones com tu, que també tenen els seus problemes i els seus complexes. I, que al final, tots busquem el mateix, que és ser acceptats. Sé que és difícil, però el millor que pots fer és ignorar aquestes persones que et fan sentir així. D’altra banda, quan vegis que una persona se’t acosta i et sents insegura, doncs pots intentar pensar en que no la coneixes i que no sabem quina és la seva intenció. Així, que no ens anticipem. T’explico una història:
Eren dos amics que estaven parlant de tornada cap a casa. Un d’ells, que es deia Eloi, feia molts dies que estava angoixat, però no ho explicava a ningú perquè li feia por i vergonya, ja que creia que només li passava a ell. Aquell dia, que estava tornant a casa amb el seu amic Lluís, va decidir confessar-li un secret que feia molt temps que l’atormentava:
- Lluís, alguna vegada t’has sentit inferior? – en Lluís preocupat li va respondre: Alguna vegada. I, tu Eloi?- L’eloi li va respondre que ell sempre es sentia inferior de tothom. I, li va preguntar què feia ell quan li passava.
En Lluís li va preguntar que qui era tothom: Qui és tothom, a cas coneixes a tota aquesta gent que dius que et fa sentir inferior?- l’Eloi va respondre que evidentment que no.
En Lluís li va explicar que des de ven petits ens comparen amb els altres. Estem acostumats a que ens comparin i mesurin el nostre aspecte, les nostres emocions, les habilitats, ... Ens fiquen a una balança, tenint en compte que a l’altre banda de la balança sempre hi haurà algú que destacarà més en allò. I, així, acabem integrant aquesta manera de comparar-nos amb els altres.
La comparació ens ajuda a donar més de nosaltres mateixos, però també ens pot humiliar i fer-nos sentir malament. Recorda que ningú no et pot fer sentir inferior si tu no ho permets.
Així, que com l’Eloi, el que pots fer és parlar-ho amb les persones de confiança. Perquè a vegades, ens callem les coses que ens angoixen i l’únic que aconseguim és que aquesta angoixa es faci més intensa. I, tombar la teva balança, perquè hi haurà coses en les que destacaràs i altres en les que una altra persona destacarà més que tu. Tot és qüestió d’actitud, si tu et valores els altres et valoraran. I, pensa, que al final no seràs més feliç per ser el millor. Que la gent t’acabarà valorant per altres coses.
Espero haver-te ajudat, fins la pròxima!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
