-
-
Any: 2003
Comarca: Segrià
Data: 01/05/20 01:13
Ho confesso?
Bones,

Veureu, primer de tot us explico resumidsment des del principi. Tinc 16 anys i porto patint anorexia nerviosa restrictiva des dels 13. Ho sé perquè fa anys q no disfruto del menjar, sempee estic contant les kcal i estic cansada ja. Tinc ganes de parar, ho desitjo molt. Medeixo 1.59 i ara peso 43.4 kg. Tot i que en el meu subconscient se que es molt poc, a mi em sembla un pes alt i, vull baixar, em vec grassa sabent que estic prima.

La cosa és que ma mare sap q ultimament no menjo massa i a sobre faig comentaris com: uiaixo no q es massa, si puc menjar solsment una cosa en comptes de dos millor i també menjo fruita i verdura pel postre i com a guarnicio en comptes de menjar altres aliments amb més kcal. I des de q el confinament ha començat me fa pesar-me un cop per setmana, pero jo li he estat mentint dient q peso 46 por ahi. La cosa es que se que les mentides sobre el pes, com em sento, el q menjo....s’hauran d’acabar i prefereixo tallar-ho abans de q sigui massa tard.

Per l’altra banda també penso q no estic com molt avançada en l’anorexia, és a dir, al sentir q no estic en un pes baix, doncs tinc la impresiso q val més la pena seguir aprimant-me i seguir o almenys ns perquè tinc la sensació de que val més la pena tocar fons.

La cosa és que em fa molta por dir-ho. Ara tinc seguretat i tot es cosa meva, hi ha bon ambient a casa i no em controlen. Pero se q en el moment en que els hi digui es posaran histerics, em faran menjar molt i tot anira molt pitjor, a més que tinc por d com sera quan em portin al metge, de si anire a un psicoleg o no, pk jo sempre he estat una noia q li costa molt parlar amb els pares de coses sinceres i obrir-se, i clar, de cop parlar amb un desconegut sobre q estic malament del cap i q es una cosa q tinc la sensacio de q hagues pogut evitar completament. També em fa molta por q si amb 43 kg no sento que sigui suficient poc pes, es a dir, q vull perdre mes, quan em facin engordar es que no podré aguantar-ho i em fa molta por.

Estic entre dos opcions, una es la de contar-los’hi, tot i que se q amb aquesta la meca vida s’anira a la merda la merda literalment o de seguir una mica més o deixar que ells se’n donin compte, q seria aviat si n els mentis pel pes. Us juro q tinc ganes de seguir aprimant. Tinc ganes de baixar als 42 i de imc, i tot i que se que estic malalta, perque aquesta pensaments no son propis de una persona normal, en part m’agrada viure així pero en part ja no puc més.

Ja sé q vosaltres em donareu el consell de dir-ho, i em direu q ho he d’acabar pero també em fa molta por, mai he parlat de res sincer amb ells com això i tmb l’any q ve fare 2on de batxillerat i si m’han de fer revisions, terapia i tot aixo encara m’engoixare més. A més tinc una part de mi q no es vol curar, m’agrada aquesta llibertat. També penso q ara ve l’estiu i q potser es millor esperar a que acabi tot aixo del coronsviurs, disfrutar-lo smb les meves amogues, que no es q siguin moltes i un cop acsbat l’estiu inteantar-ho confessar. Es que també crec q si ho dic sra w comença l’estiu smb tot el merder q hi ha i q em faran menjar em sentire més gorda que mai, i en canvi, ñsi ho confesso al setembre, doncs tot i que se que esta malament, doncs em podria estalviar d menjar l’esmorzar i almenys compensar les kcal q em faran menjar la resta dle dia.

Ajude-me una mica, perwue tsmbe tinc por de veurem sempre gords i que el 43 sigui com el meu pes normal i q a partir de alli hagi de baixar, almenys al meu subconscient.

Moltes gràcies per tot.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 04/05/2020 13:13
Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupa!

Comentes que des de fa uns 3 anys pateixes anorèxia nerviosa restrictiva, i que estàs confosa perquè per una banda t’agradaria superar aquesta dificultat, però per l’altre sents que no és tan greu. Però, et felicito perquè el primer pas ja l’has fet, que és donar-se’n conte i demanar ajuda. I, ets molt VALENTA perquè se que no es gens fàcil!!

En primer lloc, és important que et facin un diagnòstic, poder posar nom al que t’està passant i poder rebre un tractament adequat al teu cas i a les teves necessitats. Encara que en un principi tinguis la sensació que ho pots controlar, per superar un Trastorn de la Conducta Alimentària es necessita un tractament especialitzat on intervinguin diferents professionals (psicòleg, nutricionista, metges, etc.), voler superar el problema i confiar amb el tractament i tenir el suport de la família. Per poder rebre aquesta ajuda, el  primer pas és demanar hora al pediatra perquè pugui valorar com estàs a nivell físic. I, desprès et derivarà a un psicòleg. Entenc que et faci por parlar amb un psicòleg, però pensa que el psicòleg no deixa de ser la persona que et pot ajudar a entendre aquests pensaments i que et pot donar eines perquè puguis anar superant aquesta dificultat. Un consell, és que facis una primera visita, encara que sigui per informar-te. Perquè segurament, tens una idea de com és el tractament i de què testà passant, però cada cas és diferent i ells et poden orientar. 

Comentes que tens por perquè ara ve l’estiu i desprès del confinament el que vols és disfrutar-lo! Però, pel que m’expliques, ara mateix ho estàs passant malament. I, pot ser que angoixa vagi a més i t’impedeixi gaudir de l’estiu com t’agradaria. Intenta no avançar-te al que passarà. 
No et diré que has de parlar amb els teus pares, perquè és decisió teva. Però, per rebre ajuda necessitaràs el seu permís perquè ets menor d’edat. Ja que has arribat fins aquí, t’animo a ser VALENTA un cop més, i fer aquest segon pas. Tingues en compte que segurament necessitaran un temps per entendre que és el que passa i per saber com gestionar-ho. Però, haureu de fer pinya per superar-ho. Et recomano que abans de parlar amb ells pensis com els hi vols explicar: busca un moment en el que estigueu relaxats i pugueu parlar amb calma i explica’ls com et sents i què necessites.

De totes maneres, ja que ens has demanat ajuda i per aquí és difícil que en puguem parlar bé, et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. 

Esperem haver-te ajudat!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació. 

Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: