ira, parella...

Bones!
Estic bastant preocupada per la meva relació... Portem 1 any i mig junts i a vegades la meva parella em deixa sense 'energia'...
Hi ha dies que tot molt be, ens va superbé i tal, molt feliços i estem molt millor que els 1rs mesos de relació, però hi ha d'altres dies que va regular.
Quan va regular és per dos motius normalment: perquè ell té problemes externs amb algo, ja siguin familiars, d'estudis... I l'altre motiu es que simplement s'enfada per tonteries.
Quan ens vèiem en persona, hi havien varis dies al mes que s'enfadava per tonteries o feia "berrinches" per coses simples (ja sigui perquè una cosa no el deix dormir, o perquè s'han equivocat en la comanda de menjar, o vol barallar-se amb alguna persona que creu que ha fet algo indegut que tampoc hi ha per tant i per sort no ho acaba fent) i això m'afectava perquè no entenia perquè feia tant de show, com tot el rato dir-ho enfadat i em sobrepassava això (sòc una persona molt tranquila). Ara ja no ho fa des de la quarantena però entenc que ho tornarà a fer quan ens veiem altre cop, ja que ho porta fent casi des de el principi que estem junts. Aquests enfados no duraven res, ni haviem tallat mai ni ens haviem deixat de parlar durant mes de 15 minuts per dir algo, pero si que alguns cops em sobrepassava i m'agafaven atacs d'ansietat, cosa q ell em reconfortava i ajudava, pero com si res passes, al cap d'un temps es tornava a repetir... Em fa ràbia perquè ni entenc perquè ho fa (no se si en veritat ho fa perquè vol tallar amb mi o perquè es sent malament per alguna cosa que m'ha fet en secret, o de veritat ell està fatal i no es pot controlar, no ho sé) ni sé que haig de fer en aquestes situacions tan absurdes que em posen tan ansiosa. Al cap de un rato d'un berrinche d'aquests es com si res hagués passat, tot bé, cambia d'humor com si res.
Per altra banda, els problemes que m'explica absorbeixen la meva energia emocional, no se com dir-ho, em faig seus els seus problemes i molts cops magafa ansietat i ploro (pro ell molts cops ni ho sap) per no poder fer-hi res x ajudar-lo, jo vull que ens vagi bé, i no sempre que un problema seu ens arruini el dia. Ara amb el confinament ell esta pitjor i sento que soc la seva confident. De normal passava cada bastant temps i desde la quarantena aixo passa com 2 dies a la setmana per dir algo, i cada cop va a més, vol deixar la uni perquè no aguanta mes en forma a distància, no soporta la seva familia, el van fer fora d'una feina i no està gens bé econòmicament.
S'ha de dir que ell té bastanta ira i intolerancia a la frustració, i té una vida que no està a gust per varis problemes externs. També remarco que mai m'ha pegat ni insultat (pero si pressionat, i es algo que mai he deixat tornar a passar i bé), pero es cert que em fa por que a la llarga ho faci ja que hi ha parelles que al principi no ho fan i amb els anys si. No va al psicòleg des de fa poc temps perquè no té diners casi. Entenc que estigui fatal després del que li està passant però es com que em debilito molt al veure com està. A la volta a la normalitat quan ens veiem estaré molt malament si comença amb estar enfadat amb el mon i no disfrutem junts, ja que quan disfrutem junts m'encanta i a ell també.
Que puc fer perquè no m'afectin les seves 'neures' i també que puc fer per ajudar-lo?
Gràcies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!