-
-
Any: 2003
Comarca: Barcelonès
Data: 22/05/20 19:18
Bulímia
Hola,
sóc una noia el qual aquest any farà tres anys que la bulímia fa part del meu dia a dia. Sento que de vegades tinc el control en la situació, hi ha dies/setmanes que ho faig una vegada al dia i em sento súper bé, perquè arribo a pensar que algun dia ho deixaré.
Fa tanta part del meu dia a dia, que quan no ho faig és com que el meu humor depen d'això, em refereixo a que si no ho faig no estic contenta. Intento mantenir una rutina, menjar saludable (sense fer dietes estrictes), distreure'm amb qualsevol cosa que m'agrada... Cal recalcar que a nivell d'autoestima des de el meu punt de vista estic bé (obviament tots tenim complexes).
Però ja no sé que fer, vull sortir i desfer-me d'això i així poder viure sense una preocupació menys.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 25/05/2020 13:12
Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens expliques que fa uns 3 anys que convius amb la Bulímia.

Fins ara sents que ho has pogut controlar, però ara tens ganes de deixar-ho enrere.
Vull felicitar-te perquè el primer pas ja l’has fet, has sigut capaç de reconèixer que tens un problema i que vols ficar-li solució, i ens has demanat ajuda. És un pas molt valent i el més difícil, així que ja tens una part del camí fet. Els Trastorns de la Conducta Alimentaria estan molt relacionats amb les nostres emocions. Per això, com ens expliques, hi ha èpoques que tens més control sobre les conductes poc saludables amb el menjar i et dona la sensació que quan vulguis ho deixes. El que passa és que aquesta mala relació amb el menjar es dispara quan apareix un conflicte o alguna dificultat que provoca malestar emocional i no tenim eines per gestionar-lo. Per això, per superar un TCA és importantíssim:

1.  Reconèixer que tens un problema i voler posar-li solució.
2. Rebre un tractament per professionals especialitzats i que treballin tant les dificultats amb el menjar com altres aspectes emocionals per evitar les recaigudes. 
3. Recolzar-te en algú del teu entorn que et faci costat durant el procés.

Així, que el primer pas seria pensar si ho vols comentar amb els teus pares, i demanar una vista amb el metge de capçalera o buscar un centre especialitzat on puguin fer-te un diagnòstic per rebre el tractament adaptat al que necessites.

Però sobretot, vull dir-te que NO estàs sola, et proposo que et posis en contacte amb nosaltres l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, som experts en el tema i et podem orientar sobre els centres de tractament i sobre com anar fent els primers passos. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. 

Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: