Hola, torno a ser jo. Moltissimes gràcies pel missatge, em va agafar esperança de que podia sortir-me'n. Malauradament, però, no ha estat així. Em vaig frustrar amb la ex i em vaig pirar a dormir amb musica i em vaig desafogar plorant. Ho estava controlant, tot anava bé (dins del que cap). Però, va entrar la meva àvia a l'habitació a tocar els nassos i... ja estava el got ple, però allò va ser "la gota que colmó el vaso" i aquí ja no vaig poder més. És com que estava en una cuerda floja esforçant-me en mantenir l'equilibri en un camí de 5 setmanes, i va ella i m'emputja, metaforicament parlant. Després d'autolesionar-me a braços, cames i inclús coll i pit, em vaig pirar de casa durant una hora per prendre l'aire i vaig trucar a un parell d'amigues que ho saben. Em van dir que prou, que he de demanar ajuda i he decidit parlar-ho amb un profe quan tornem al cole el dia 8, amb la condició de que no avisin a casa, que ja tinc 18 anys. No era cap consulta, realment, només volia que ho sapiguessiu. Moltes gràcies pel què feu, de veritat.
Laura Centellas Data: 30/05/2020 11:40
Hola!
Moltes gràcies per les teves paraules. Tu mateixa ho dius, ho estaves fent i pots continuar pel mateix camí. A vegades, el procés de recuperació és llarg i hi ha petites caigudes. Tu t'has adonat de la caiguda i estàs fent els possibles per buscar ajuda, és fantàstic!!! Estem molt orgulloses de tu!
Te'n pots sortir i te n'estàs sortint, no ho oblidis.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis, una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
