Hola, necessitarà consell
Et resumiré una mica la situació: tinc 13 anys, els meus pares porten uns quants anys separats però viuen junts . Últimament les coses no estan anant be, hi han baralles, crits, insults... Per culpa d'aquesta situació sumada confinament el meu germà petit de 10 anys està tenint problemes. S'enfada i monta pataletes de les fortes, falta el respecte, té problemes després després de fer servir les la pantalles..., Els meus pares intenten ajudar-lo, ara l'han portat a una psicóloga; pero como que la situació ja està tensa quan li reclamen acaben amb crits.
Per tot això estic assumint molts papers diferents que alguns no m'agraden gens: pel meu germà li faig de mare, psicòloga, policia... Però no consegueixo ajudar-lo. En canvi amb els meus pares, com que em consideren prou madura acabo fent de mediadora, de filla, de missatgera... m'expliquen amb detalls els problemes econòmics i personals i crec que esperen que els arregli.
Jo ho estic passant malament perquè, apart de tot això també tinc el pes dels meus companys de classe demanant-me ajuda constantment amb els deures a qualsevol hora i dels meus propis treballs.
M'han dit amigues meves que parli amb els meus pares però, apart de que no vull sumar els meus problemes als que estan, no tinc la suficient confiança amb ells con per explicar-lis com estic. Aquesta confiança nomes la tinc amb dues profesores/pedagogues del meu institut q son les úniques que saben que pasa a casa. Elles m'escoltaven però ara ja no hi ha l'institut .
Acostumo a possar als altres per sobre meu per evitar pensar en els meus problemes i per no aburrir a la gent amb els meus sentiments .
Saps que puc fer amb la situació del meu germà? És que no soporto veure'l així i el que he provat fins ara no n'ha servit.
I algun consell per poder ajudar als meus pares? No els vull decepcionar, si em demanen tant és perquè confien en mi.
Que faig per evitar que els meus problemes empitjorin la situació dels demés? Últimament no consegueixo centrar-me.
Se que és molt però és que m'estic estressant molt, i al no poder anar a l'institut m'estic tornant boja.
Moltes gràcies.
Laura Centellas Data: 16/06/2020 10:23
Hola!
No pots assumir tot aquest pes!!! Només tens 13 anys!!
El problema de comportament del teu germà l'han d'assumir els teus pares. Són els seus responsables i els que han de prendre les mesures necessàries, no tu. L'únic que pots fer amb el teu germà és fer de germana i explicar-vos mútuament els problemes, per poder comptar l'un amb l'altre. No has de fer res més.
Pel que fa a la situació dels teus pares, sabem que és difícil, però hauràs d'aprendre a posar límits i dir-los que a tu no et toca tenir aquesta informació. A vegades els pares estan molt sobrepassats i potser obliden que la seva tasca és la de tenir cura dels fills. No et toca a tu solucionar els problemes econòmics i personals dels teus pares. No és la teva feina, ni el que esperen de tu.
Amb els companys de classe, tens tot el dret a decidir a qui ajudes, fins a on l'ajudes i amb quines condicions. No és la teva obligació ajudar als altres sense obtenir res a canvi, val? És important que no sentis que s'aprofiten de tu i que estàs més feina per tenir-los "contents".
La nostra recomanació és que busquis ajuda d'una persona adulta (o més d'una), ja siguin les psicopedagogues de l'institut o alguns familiars. A vegades tenim confiança amb algun avi, o alguna tieta que ens poden ajudar moltíssim.
Els teus problemes també són importants, tens tot el dret a tenir algú a qui explicar-los i amb qui compartir-los. Tu ets important!
Una abraçada molt forta! Nosaltres seguim aquí
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
