Hola Adolescents, primer de tot m'agradaria donar-vos les gràcies per tot el que esteu fent, fa uns quants dies que estic mirant les consultes per intentar arreglar alguns problemes jo mateixa però fins ara no m'he atrevit a fer la meva consulta.
Començaré pel principi (aniré per parts perquè tinc uns quants temes):
Tinc tretze anys, els meus pares porten "separats" 3 o 4 anys (estaven començant) però va ser l'any passat quan van tenir el valor de dir-ho al meu germà (deu anys) i a mi.
Nosaltres no teníem cap problema amb això perquè igualment es tractaven com a persones, però aquest any tot ha canviat.
La meva mare ha començat a treballar com a professora en un institut i ha començat a cobrar, el meu pare ha començat a demanar-li que li pagues la meitat de lloguer (quan ella no té ni habitació), els nostres casals d'estiu (ja que si fos per ell, ens passaríem l'estiu sencer sense fer res), les extraescolars... en resum un munt de coses antigues i actuals.
A partir d'aquest fet l'ambient a casa ha canviat, hi ha baralles, crits i no es porten bé, però ara el confinament no ha fet més que empitjorar les coses. Ara han d'estar més temps a casa (cosa que és sinònim de més problemes, almenys al començament), per si no fos prou, el meu germà té estres, problemes amb les pantalles i ha començat a anar a una psicòloga.
Ara tota l'atenció se centra en ell i jo he passat de ser una mediadora en les disputes familiars/econòmiques, a no formar part de la família (no m'agradava estar al mig de tot però era millor que sentir-me sola tot el sant dia).
Aquí ha estat on han començat els meus problemes:
- He començat a sentir-me insegura amb mi mateixa i a buscar defectes en el meu cos. Jo faig ballet, és una cosa que m'agrada molt però últimament penso que estic massa grassa per ballar (tot i que no per això el deixaré) i el fet de tornar a ballar en unes tres setmanes fa que em preocupi més. Fa uns dies que he decidit menjar cada cop menys i, tot i que tinc gana intento no caure en la temptació perquè crec que tard o d'hora veure resultats. No sé si peso molt o no (faig 1,54 i peso entre 40 i 50 kg) però em sento grassa.
- He tingut moltes vegades pensaments autodestructius com les ganes de vomitar, no menjar durant un dia, i, fins i tot de tallar-me (tot i que sé, o almenys crec, que no ho faré), per sort són només pensaments.
- M'he tornat agressiva, tinc ansietat i exploto molt fàcil-ment.
No detallo més perquè ja se m'està fent llarg el text.
Això no ho parlaré amb els meus pares perquè no tinc la confiança suficient amb ells per a fer-ho tampoc vull sumar més problemes.
El tema del divorci i alguns dels efectes secundaris que està tenint en mi només ho saben dues pedagogues del meu institut amb les que sí que confio. De fet, fa dos dies, quan vaig anar a l'institut, una d'elles em va veure i vam parlar, li vaig explicar més o menys com em sentia i m'ha dit que torni a anar a l'institut per parlar amb ella aquesta setmana.
Estic alleujada de poder parlar amb ella però sé que no li explicaré tot (pensaments, deixar de menjar... això no li diré) perquè si no parlés amb els meus pares i és l'últim que vull que passi.
Perdona per aquest catxo text però aquí sí que m'atreveixo a consultar sobre el que no m'atreveixo amb els altres.
M'agradaria si em podeu donar algun consell, la vostra opinió o alguna cosa perquè no sé que fer.
Moltes gràcies per tot i perdona pel rotllo que he escrit.
Laura Centellas Data: 18/06/2020 15:51
Hola!
Moltes gràcies per la confiança i la teva sinceritat.
Pel que expliques estàs assumint més responsabilitat de la que et toca. Com a filla hi ha aspectes de la relació dels teus pares que no has de saber ni gestionar, per exemple, el tema econòmic. Són els teus responsables i els toca protegir-te d'aquest mal ambient.
Crec que és important que puguis veure la pedagoga del centre, que et pugui donar suport en aquesta situació.
Pel que fa al ballet i a deixar de menjar... et recomanem que facis la consulta a Alimentació, ja que elles són expertes en autoestima i imatge i et poden orientar millor.
Des d'aquí, només et podem dir: realment val la pena tot aquest patiment, aquesta gana que estàs passant, aquest malestar i ansietat que sents, per perdre pes? Realment creus que el teu pes influeix en la teva capacitat per ballar i, sobretot, per GAUDIR del ballet?
La música, el ball, l'esport... qualsevol afició és un espai on sentir-nos lliures per alliberar com ens sentim, per gaudir de la vida. I crec que ara no ho estàs enfocant així, oi?
Sabem que hi ha moltes coses que no pots controlar, però no ho paguis amb l'alimentació.
Finalment, també et recomanem que busquis persones de la teva família amb qui et sentis segura i puguis deixar-te anar. A vegades amb els pares o familiars amb qui convius és complicat, però sempre hi ha un avi o àvia, alguna cosina, algun tiet.... que ens fa sentir bé i a qui podem epxlicar-li com ens sentim. Busca aquesta persona a la teva família i deixa't anar ;)
Una abraçada!
Nosaltres seguim aquí,
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
