-
-
Any: 2003
Comarca: Baix Camp
Data: 15/06/20 13:58
Pujades i baixades
Hola!
No sé que em passa últimament que tinc moltes pujades i baixades de l’estat d’ànim; em sento com una muntanya russa i crec que això té una causa principal. A veure, soc una noia de 17 anys que té les amistats i la parella fora del seu municipi. Al meu poble no tinc amics i si vull quedar amb les meves amigues (que viuen a un poble a prop del meu) m’hi han de portar els pares amb cotxe. Obviament no hi puc anar cada dia perquè els meus pares o treballen o altres coses. La meva parella està igual que jo, viu en un altre municipi i tampoc té amistats allà, el que passa és que si que hi té la família. Quan algun cop em diu que ha anat a casa dels seus cosins a la piscina o qualsevol altre cosa amb els seus familiars, per una part m’alegro per ell perquè vull que disfruti i sigui feliç però a l’hora em dona una mica d’enveja perquè a mi també m’agradaria tenir familiars i cosins al poble per passar estones amb ells o simplement perquè m’agradaria tenir la facilitat de quedar amb algú. No sé, a cops noto que ho tinc tot i a cops noto que no tinc res. Quan noto que ho tinc tot és als dies que quedo amb les meves amigues o amb la parella i fem coses junts. Però en canvi, noto que no tinc res quan em quedo a casa tot el dia perquè precisament no he pogut quedar amb ningú; llavors és com una sensació de tristesa, enveja i ràbia (bàsicament comenso a pensar que tot es una merda). A més la relació amb un membre de la meva família no és bona i precisament això no m’ajuda amb tot lo altre. Tinc pensat apuntar-me com a monitora del casal del meu poble (si es fa, clar) i fer alguna cosa més durant l’estiu per distreure’m i no pensar tant en “pff ara estic a casa sense poder quedar, quin avorriment”. Algun cop he arribat a pensar que sóc bipolar i que potser anar al psicòleg m’ajudarà perquè em fa por que això arribi a més. Crec que quan tingui el carnet de cotxe (si tot va bé l’estiu que ve) el problema aquest de la distància se solucionarà molt però em preocupa aquest estiu. No sé que fer per no tenir aquests canvis d’estat d’ànim i gestionar aquesta angoixa que a cops tinc.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 18/06/2020 15:36
Hola!

El que expliques és totalment comprensible!!!
La distància pot ser un petit entrebanc i pot fer-te sentir molt sola. Tot i així, tu mateixa reconeixes que quan quedes amb les teves amigues i/o la teva parella et sents satisfeta amb la teva vida! Així que aquesta és la realitat: ets feliç!

Això no treu que hi ha moments en els que t'agradaria quedar amb algú i no hi ha facilitats... i aquí apareixen sentiments més desagradables d'enveja, ràbia o tristesa. No vol dir en cap cas que siguis bipolar ni tinguis un problema! Són sentiments completament natural davant aquesta situació injusta (no poder quedar amb les teves amistats fàcilment)

Pel que fa a monitora de casal d'estiu creiem que és una idea fantàstica!!! Ja que per una banda t'ocuparà unes hores del dia, t'ho passaràs bé i també et podràs relacionar amb persones del poble i conèixer-les una mica millor ;)

Ho estàs fent bé!! Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.


Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: