Pujades i baixades

Hola!
No sé que em passa últimament que tinc moltes pujades i baixades de l’estat d’ànim; em sento com una muntanya russa i crec que això té una causa principal. A veure, soc una noia de 17 anys que té les amistats i la parella fora del seu municipi. Al meu poble no tinc amics i si vull quedar amb les meves amigues (que viuen a un poble a prop del meu) m’hi han de portar els pares amb cotxe. Obviament no hi puc anar cada dia perquè els meus pares o treballen o altres coses. La meva parella està igual que jo, viu en un altre municipi i tampoc té amistats allà, el que passa és que si que hi té la família. Quan algun cop em diu que ha anat a casa dels seus cosins a la piscina o qualsevol altre cosa amb els seus familiars, per una part m’alegro per ell perquè vull que disfruti i sigui feliç però a l’hora em dona una mica d’enveja perquè a mi també m’agradaria tenir familiars i cosins al poble per passar estones amb ells o simplement perquè m’agradaria tenir la facilitat de quedar amb algú. No sé, a cops noto que ho tinc tot i a cops noto que no tinc res. Quan noto que ho tinc tot és als dies que quedo amb les meves amigues o amb la parella i fem coses junts. Però en canvi, noto que no tinc res quan em quedo a casa tot el dia perquè precisament no he pogut quedar amb ningú; llavors és com una sensació de tristesa, enveja i ràbia (bàsicament comenso a pensar que tot es una merda). A més la relació amb un membre de la meva família no és bona i precisament això no m’ajuda amb tot lo altre. Tinc pensat apuntar-me com a monitora del casal del meu poble (si es fa, clar) i fer alguna cosa més durant l’estiu per distreure’m i no pensar tant en “pff ara estic a casa sense poder quedar, quin avorriment”. Algun cop he arribat a pensar que sóc bipolar i que potser anar al psicòleg m’ajudarà perquè em fa por que això arribi a més. Crec que quan tingui el carnet de cotxe (si tot va bé l’estiu que ve) el problema aquest de la distància se solucionarà molt però em preocupa aquest estiu. No sé que fer per no tenir aquests canvis d’estat d’ànim i gestionar aquesta angoixa que a cops tinc.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.


Moltes gràcies per la teva consulta!