Descontrol

Hola! Primer de tot gràcies per la feina que feu.
Últimament no estic bé. Sento que tot se m’envà de les mans i no ho puc controlar (potser és perquè m’ha de venir la regla i ho vec tot negre, però no crec que sigui això). La meva família sempre ha sigut especial; més que res el caràcter de mun pare i el meu germà: sempre s’estan queixant de tot i les males paraules no falten mai.La meva mare a cops sento que no em te en compte i com si no li importés. Els seus caràcters són molt especials i a casa molts cops hi ha mal rollo. Últimament sento que jo no soc com ells, és a dir que el meu caràcter és molt diferent i a més, tinc la sensació de que m’estan “enganxant” aquest caràcter tant horrible que tenen. De cada vegada tinc menys ganes d’estar amb ells i algun cop he arribat a pensar que estaria molt més bé amb una altra família. Per quedar amb les meves amigues, m’hi han de portar amb cotxe perquè són d’un altre poble i com que no hi puc quedar sempre això fa que a vegades em doni la sensació de que m’estic allunyant d’elles. La meva parella quan estem en persona super bé i tal però en canvi li costa estar amb el mòbil i això fa que a cops jo em faci paranoies de que no vol parlar amb mi o de que em parla una mica “soso o borde”. No sé que em passa però crec que el problema principal és la família; al estar així, m’agafen ganes de ser gran i fer la meva pròpia vida i començar de nou i estar bé. És com que ara mateix ho vull tenir tot controlat i no puc: em sento frustrada. A més, aquest setembre començaré 2n de batxillerat i per una part tinc ganes però per l’altra estic cagada perquè al setembre/octubre em vull començar a treure la teòrica de cotxe per tenir el més aviat possible el carnet i poder fer vida fora del meu municipi, ja que aquí no tinc amics ni familiars ni res i és una merda. Total que m’angoixa el fet de que em costarà molt o serà casi bé impossible treure’m la teòrica i fer 2n de batxillerat alhora. A vegades desitjo ser una altra persona, tenir una altra família i viure en un altre lloc; en resum, tenir una altra vida.
No sé si això se solucionarà i tampoc sé si són tonteries de l’edat perquè tota aquesta situació més o menys l’he viscut sempre, però ara noto que no encaixo enlloc. No sé que fer.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!