-
-
Any: 2003
Comarca: Alt Penedès
Data: 19/07/20 19:05
Any 2020
Estic desesperada, aquest any esta sent una gran m*erda. Primer vaig tenir problemes amb la meva parella, després el confinament i quan semblava que la cosa tornés a estar bé, va recaure un altre cop. No puc fer vida normal, la meva parella em va deixar fa una setmana i la trobo moltíssim a faltar ( es més, no me la trec del cap), i amb les meves amigues no puc quedar sempre que vull (perquè jo visc en un altre poble). Últimament no estic bé psicologicament i fins i tot estic rebent ajuda d’un professional. És a dir, estic “bé” dins del que cap però també tinc moltes recaigudes (ensec em poso molt trista i amb ganes de plorar). Crec que tot és a causa de la ruptura però no és normal que per exemple un dia pel mati estigui molt bé i de sobte em canvii totalment l’estat d’ànim i estigui malament. No sé que em passa però és com que el temps (sobretot aquest estiu) m’està passant lentíssim i no hi ha res que em motivi especialment (intento fer coses amb els pares, quedar amb les amigues els dies que puc, fer coses jo sola...) però tot i així m’avorreixo... Necessito canviar de rutina (anar a la universitat i tal i coneixer gent nova) però em desespero molt quan penso que encara he de comensar 2n de batxillerat. No m’agrada el moment el qual estic passant perquè tinc com una barreja de sentiments (per exemple, quan estic amb les amigues estic bé però de sobte em ve al cap la meva parella i em poso malament, quan vec fotos o parelles pel carrer rabio per dins.. després torno a estar rient i ensec trista). Estic intentant seguir tots els consells que he rebut però se’m està fent molt difícil gestionar aquesta angoixa i aquests sentiments. Aquest problema ja em venia de feia mesos però ara ho vec més negre. Fins i tot hi ha vegades que penso que tinc un trastorn (com bipolar o algo així). Ja no sé que fer per estar 100% bé i no sentir aquesta muntanya russa inestable.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 27/07/2020 10:25
Hola!

A vegades sembla que tot es posa "en contra nostra" i que només hi ha obstacles al camí.

Pel que expliques sembla que estàs en ple procés de dol. Acceptar una ruptura i començar a construir la teva vida sense aquesta persona no és fàcil i necessita una mica de temps... (més del que nosaltres mateixes ens permetem).

T'has de permetre estar malament, plorar i enfadar-te amb el món. Escriu, plora i estripa papers si ho necessites, fes el que t'ajudi a desfogar-te!! Tens tot el dret del món a estar trista!!

No tens cap trastorn, estàs en un procés totalment natural. Fa mal, però l'has de passar per poder estar millor. Demana ajuda a les teves amigues i la teva família. Continua fent el que estàs fent, ho estàs fent bé. 

Serà un estiu complicat, però veuràs com, mica en mica, aniràs païnt tota aquesta tristesa i ja no farà tant mal. 

Nosaltres seguim aquí, 

Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: