Hola!
A vegades sembla que tot es posa "en contra nostra" i que només hi ha obstacles al camí.
Pel que expliques sembla que estàs en ple procés de dol. Acceptar una ruptura i començar a construir la teva vida sense aquesta persona no és fàcil i necessita una mica de temps... (més del que nosaltres mateixes ens permetem).
T'has de permetre estar malament, plorar i enfadar-te amb el món. Escriu, plora i estripa papers si ho necessites, fes el que t'ajudi a desfogar-te!! Tens tot el dret del món a estar trista!!
No tens cap trastorn, estàs en un procés totalment natural. Fa mal, però l'has de passar per poder estar millor. Demana ajuda a les teves amigues i la teva família. Continua fent el que estàs fent, ho estàs fent bé.
Serà un estiu complicat, però veuràs com, mica en mica, aniràs païnt tota aquesta tristesa i ja no farà tant mal.
Nosaltres seguim aquí,
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!