Sóc una noia que va néixer amb un problema congènit que s'anomena braquimetatarsia, que afecta al 4t dit dels dos peus, fent que s'elevi més que els altres, i es veu molt diferent d'un peu "normal". El problema es que quan tenia 10-11 anys se'm va començar a notar més, ja que el quart dit em va deixar de créixer i es veu molt més petit de l'ho normal, cosa que no hauria de passar, i des de que ho tinc, evito portar sandàlies, o qualsevol tipus de calçat obert ja que em fa molta vergonya que em miri la gent. Ja he tingut la mala experiència de portar xancletes un cop i que em miressin els peus tota l'estona, i això em fa sentir insegura i incòmode amb mi mateixa. A part de que és vergonyós, em sol fer mal i no em puc ficar qualsevol sabata que vull. He anat al metge, però m'han dit que la única solució és operar-me, i em fa molta por. També evito anar a la piscina i a la platja, i els meus amics no ho entenen. Ara que és estiu, sento molta ansietat, per culpa dels meus peus.
Nosé com perdre la por a la meva inseguretat...ç
Gràcies per la vostra ajuda.
Laura Centellas Data: 21/07/2020 10:14
Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens expliques que degut a un problema congènit tens un dit del peu que se’t veu molt diferent als altres. I, això t’ha suposat un complexa que poc a poc t’ha anat limitant al teu dia a dia.
Entenc que t’incomodi, però pensa que tots tenim COMPLEXOS (aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes), tinguem el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Pensa que com més ho amaguis, més t’ho mirarà la gent. De totes maneres em comentes que et fa mal i et limita amb els calçats, i que la millor opció és operar-te però et fa por. El meu consell és que vagis al metge i t’informis bé de què va la operació, de quins riscos tens i de que confiïs amb els metges i els expressis totes les teves pors per poder prendre una decisió amb tot ala informació necessària. Així, podràs valorar què és el que més et convé. I, si tot i així la por perdura i és molt intensa. Et recomano que et posis en mans de professionals (psicòlegs), que et puguin donar pautes i eines per gestionar aquestes pors inclòs per ajudar-te a prendre la decisió i acompanyar-te i donar-te suport durant el procés.
Abans de prendre qualsevol decisió, et recomano que et paris a pensar: PER A QUI HO FAS? PERQUÈ HO FAS? I, si de veritat et surt a conta deixar de fer coses per aquest motiu.
Espero haver-te ajudat. Fins la pròxima!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Judit Àvila, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
