Em sento malament amb el meu cos

Hola! De petita quan tenia 3 anys vaig agafar bulimia a causa de infecció d'angines ja que a causa d'aquesta infecció no podia menjar res, bno després d'operarme vaig acabar obesa porque vaig passar de no poder a poder menjar molt. Després vaig fer el cambi de nena a noia i em vaig quedar mes o menys prima, tots em deien que estaba molt prima pero yo em veia grassa, avui dia deixo de menjar menjo 2-3 v3gades al dia poc i encara em veig grassa perque tinc michelines cuán totes les mueves amigues están "planes d'abdomen" i jo 4encara no em veig aixi. Tinc un problema? Perque em miro al mirall i em veig grassa pero ma mare diu que semblo un chupa chup i ja no se com estic gracies sento la llargada..

Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar
en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens expliques que al
llarg de la teva vida has anat canviant els teus hàbits alimentaris, que han repercutit
en el teu físic, i creus que també ha anat calant en la teva autoestima. I,
comentes que ara encara que els altres et diuen que estàs bé físicament, tu no
et sents a gust amb el teu cos. Per això, ens preguntes si tens algun problema.

Pel que expliques, noto que estàs preocupada. Que aquesta
idea de veure’t grassa et ronda pel cap i et fa dubtar de si pots tenir algun problema.
M’encantaria ajudar-te, però qui ho ha de fer és una persona especialitzada en
el tema que pugui fer un valoració del teu cas en concret. Et recomano que
demanis hora al teu metge de capçalera o acudeixis a un psicòleg especialitzat
en alimentació i imatge personal que pugui resoldre tots els teus dubtes. I,
així, poder quedar-te més tranquil·la.

Comentes que totes les teves amigues tenen el
ventre pla, i que tu en canvi tens michelines i no t’agrada. Segur, que si et
fixes bé podràs veure que cada una de 
les teves amigues és diferent. Alguna tindrà la panxa musculada, una
altre estarà prima perquè encara no se li ha desenvolupat el cos del tot. El
que et vull dir, és que a vegades comparem aquelles parts que no ens agraden
del nostre cos amb les persones del nostre entorn, i les nostres emocions i
inseguretats fan que veiem una diferència molt marcada entre nosaltres i els
demés. I, no sol ser així, tots som diferents. Se que és inevitable que et
comparis amb els teus companys/es, tots ho fem, ens comparem constantment.
Però, ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem
diferents i ho interpretem pensant que som pitjor. Hem d’aprendre a fer
comparacions saludables que ens facin sentir bé i que ens facin millorar. Com
ho fem? La millor manera és comparar-se amb un mateix. Fixar-te amb TU fa unes
setmanes o un any i pensar què has millorat i que t’agradaria seguir millorant.

Segurament, si ho comentes amb les teves
amigues et donaràs compte que elles també tenen complexes. Tots tenim complexes
(aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes), tinguem
el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com
ets!!! Pensa que el "cos perfecta" no existeix perquè la bellesa és
relativa. A vegades ens centrem molt en el nostre físic i oblidem que tenim
moltes altres coses per les que la gent ens valora!! Ets més que un cos, el teu
caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge que
tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. T’aconsello que aprenguis a
mirar-te amb bons ulls i amb molta atenció, perquè segurament descobriràs que
hi ha molts aspectes (del físic, de la personalitat, de les teves
habilitats...) que fan que siguis ÚNICA i PERFECTE tal i com ets.

Fins la pròxima!!

Judit Àvila (psicòloga)
--