relació ajudaa

Hola Adolescents!
Fa 1 any i mig que estic sortint amb una noia. Tot aquest temps hem estat bé, normal, excepte als inicis. Jo soc sensible, odio els conflictes i pateixo d’ansietat. Ella és al reves que jo; impulsiva, nerviosa i sol queixar-se per tonteries i és esgotador. Mai m’ha picat ni m’ha insultat encara que estic bastant obsessionada de si un dia arriba a passar.
Aquests últims dies va fatal tot; ella està molt a la defensiva per culpa de l'estrès i ansietat de la feina, la falta de diners i també pel tema virus ja que està obsessionada en les mesures de prevenció (i es cabreja si m’equivoco al deixar algo de fora on no toca sense voler, etc). Sempre explica problemes, res positiu, borde, a vegades poso la pota al ajudar o parlar i es cabreja fàcilment i no sé com ajudar-la, em sento impotent, casi tallem fa poc perquè ella està alterada i jo absorbeixo la seva negativitat i tinc atacs d’ansietat perquè a vegades alça la veu sense insultar i no vull que vagi a més. Ella també pateix perquè estic malament per la seva culpa però quan esta molt encès a vegades em fereix que em digui que no l'escolto o que no creu coses que li he dit.
No pot anar al psicòleg pels diners, no sé si la seva actitud canviarà quan deixi la feina i em fa por que segueixi tant a la defensiva. Sempre sol queixar-se de tot i enfadar-se per tonteries però no estava tan malament com ara. Abans sortíem molt per la ciutat i ens afecta crec estar bastant tancades. Em fa por que aquesta actitud tan repentina i rara se la inventi només perquè en secret vol tallar amb mi o perque m'enganya, o que a partir d'ara ella sempre sigui així i ens perjudiqui en un futur.
Que puc fer per a estar millor jo? I per a millorar la relació? Agrairia molt que em contestéssiu. Gràcies