Pors relació

Bones! Fa 3 mesos que estic amb la meva nòvia. Mantenim una relació a distància i ens hem vist 3 cops, tots durant l'últim mes. Ara que el covid i els nostres calendaris ho permeten anem planejant més quedades.

S'ha de dir que ens avenim super bé, tenim un munt d'aficions i coses en comú i els pocs cops que ens hem vist han anat de collons, fent de tot i sense "cortes". Doncs justament per això, recentment ella ha confessat la seva preocupació (i valoro molt que ens siguem sincers) que té por a avorrir-se de mi, a pillar-se d'algú nou ara que començarà nou curs (ja que diu que es pilla fàcil) i acabar-me deixant. Sóc la seva primera parella (també la meva) i diu que li sap greu haver trobat algú tant ideal a la primera perquè voldria tenir experiència amb diferents persones, "com tot adolescent". Jo li dic que no pensi en aquestes coses, que simplement pensi en el present, en ser feliços amb el que tenim junts, el que fem i ja està. Que només portem 3 mesos, que algun dia s'acabarà, però mentre siguem feliços amb el que tenim no hem de plantejar deixar-ho, simplement quedar, fer activitats i així trobar raons per continuar passant-ho bé junts.

Tinc por que, tal com ella mateixa diu, no respecti el compromís i es pilli del primer que passi. És una persona bastant carregada de dubtes, paranoies i també bastant bipolar. Sento que estaria experimentant amb algú diferent cada mes. En canvi jo, tot i aquesta part tonta del seu cervell, me l'estimo molt i estic convençut d'estar amb ella i no m'en vull separar per res.

Considero que és normal sentir atraccions per altres persones, jo també en tinc. Però si estàs realment enamorat d'algú, valoraràs la teva relació i no ho engegaràs tot a la merda pel primer@ que passi, no? Quasi que m'estic autorresponent... No sé molt bé a què heu de respondre però almenys m'he desfogat! Moltes gràcies ;)