Bon dia
guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el
que et preocupaa! Ens expliques que estàs preocupada perquè t’han crescut els
pits i això et genera vergonya i inseguretat.
Per això, has començat a anar més encorbada per intentar dissimular-ho. Però,
per el que comentes, em dona la sensació que t’agradaria portar sostens, però
et fa vergonya perquè encara no ho has fet mai i creus que és una cosa de noies
més grans?
Entenc
que el fet que se t’hagin desenvolupat els pits et faci sentir una mica
incòmode sent tant joveneta. I, segurament, alguns nois i algunes noies del teu
entorn encara són molt immadurs i segurament tampoc ajuden en que et sentis
millor. Però, al final és natural tenir pit, i per molt que intentis amagar-ho
no desapareixeran. Al revés, a vegades la solució que trobem, a la llarga ens
pot portar conseqüències negatives.
Jo
també hem vaig desenvolupar molt joveneta. I, em va passar el mateix. Vaig
estar intentant evitar portar sostens durant un temps per vergonya, perquè les
meves amigues no tenien quasi pit i no en portaven. I, la veritat és que no em
sentia massa còmode sense portar-ne i els pits se’m marcaven igual. Desprès,
vaig descobrir que hi ha infinits estils i formes de sostén. De fet, per les noies
més jovenetes hi ha tops, que són més còmodes i t’ajuden a anar-te acostumant d’una
forma més progressiva i alguns inclòs t’ajuden a dissimular el pit. Al final,
es tornarà una peça de roba imprescindible en la teva vida.
Et
recomano que ho parlis amb la teva mare. Ja se que et deu fer mil vergonya,
però pensa que ella també va ser adolescent un dia. I, segurament, es va trobar
amb el mateix dilema o semblant. I, segurament és la persona més adequada per
orientar-te i aconsellar-te sobre els primers passos de portar sostenidor. Si
t’ajuda, pensa que aquesta conversa que tu tens la sensació que és tant
incòmode de tenir, a ella com a mare també la posarà nerviosa.
Al
final, el més important és que et sentis a gust amb tu mateixa. Pensa perquè
fas les coses i per aquí. I, així, prendràs les decisions que de veritat vols.
A més, pensa que una decisió es pot canviar si no dona el resultat que
esperaves. Pots provar-ho, i sinó et convenç ho deixes. El que has de tenir
clar és que no has de prendre les teves decisions segons el que diran. Si no
portes sostens perquè les teves amigues no en porten, o perquè et fan
comentaris desagradables, o perquè creus que ets massa jove...però et sents a
gust sense portar-ne, cap problema. Però, no deixis de fer una cosa que vols
fer per acontentar als demés.
Espero
haver-te ajudat!
Fins la
pròxima guapaaa!!!!
Judit Àvila (psicòloga)
