-
-
Any: 2002
Comarca: Barcelonès
Data: 21/08/20 16:41
Tinc un problema??
No se com començar... Des de sempre he sigut molt insegura i autoexigent, i encara que a l'ESO sempre tregués bones notes mai era suficient per mi i sempre em comparava amb les meves companyes i em veia inferior a elles. A més sempre he estat prima, però des que em vaig començar a desenvolupar no em veig bé i van començar a aparèixer pensaments pocs saludables.
Als 15 per un cúmul de situacions (inseguretats personals, situació familiar,...) em vaig començar a deprimir, aïllar dels meus amics i a més a fer-me mal.
Quan els meus pares ho van descobrir em van portar al psicòleg amb qui continuo anant i després d'un any em van receptar antidepressius.
Al començar el batxillerat tot va anar a pitjor i cada vegada m'aillava més i les notes anaven baixant més i més. Durant el confinament vaig començar a fer una rutina d'exercici que no em saltava mai, i vaig començar a amagar menjar i a restringir el que consumia. Suposo que ho vaig fer per una sensació de falta de control i ansietat, i al final he perdut més de 5 kg en uns 3 o 4 mesos. Tmb em peso amb freqüència per controlar de no pujar de pes i procuro que el meu imc sigui inferior al que em correspondria. (Peso 43 kg i mesuro 158 cm encara que m'agradaria baixar un o dos kg més). Tothom em diu que estic molt prima i m'agrada que ho diguin, però faig com que em molesta i que vull pujar de pes.
La cosa és que fa una dies em va trucar la meva psicòloga i vaig explicar-li que havia perdut pes i que controlava el que menjava. Així que em va dir que m'haurien de pesar i fer un control per veure el meu estat. Ara m'arrepenteixo molt d'haver-ho dit i m'espanta el que pugui passar ja que no crec que tingui cap problema pk podria parar si volgués encara que la idea de tornar al meu pes inicial no m'agrada gens. Suposo que m'inventaré alguna excusa i ja veuré el que faig... pk ni de broma ho dic als meus pares que segur que monten un drama. En molt poc faig els 18 així que no podran controlar-me més des del punt mèdic.
Bueno això no és una consulta però fa temps que ho vull explicar i suposo que hi ha una part de mi que no vol que em passi res.
Al final ns com vaig acabar el batx i vaig aprovar la sele (amb notes molt millorables).
Ns si em podrieu contestar millor per privat o que només vosaltres pugueu veure la consulta. Mercii
Laia Reventós
Laia Reventós
Data: 21/08/2020 19:02

Bona tarda guapa! moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupa.

Has estat molt valenta de dir-ho a la teva psicòloga i a nosaltres...no ha d’haver estat fàcil! 

Sé que és inevitable que et comparis amb les teves companyes perquè tots ho fem constantment, i pel que em comentes ets una persona amb inseguretats i autoexigent, cosa que ho posa encara més difícil. Totes aquestes comparaciones no ens porten enlloc i ens fan sentir malament, tal i com tu has pogut experimentar als 15 anys a travès de la depressió, aïllament dels amics i fer-te mal.  Totes aquestes persones amb qui ens comparem també tenen complexos,i les nostres emocions e inseguretats fan que veiem una diferència molt marcada entre nosaltres i els altres, i molts cops acabem distorsionant la realitat.

Pel que comentes estàs anant a un psicòleg i prens antidepressius, però durant el batxillerat i el confinament ha empitjorat la situació i has començat a reduïr i amagar el menjar.  Pensa que el nostre cos necessita una certa quantitat de nutrients, greixos, proteïnes, vitamines,... per funcionar, i cada aliment ens aporta algunes d’aquestes coses en diferent mesura. Si comencem a eliminar aliments de la nostra dieta i deixar de menjar, el nostre cos no rebrà tot el que necessita i es posarà malalt. Tenir un pes inferior al que ens correspondria per estar sanes pot comportar moltes complicacions com deixar de tenir la regla, estar trista i sense forçes, depressió, problemes estomacals e intestinals, etc. 

Entenc que a vegades costa parlar amb els pares de segons què, però ara ja has fet el primer pas que és explicar-nos a nosaltres com et sents a nosaltres i demanar ajuda. Així que t’animo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia a partir de Setembre. Estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. 

Esperem la teva trucada al Setembre!Una abraçada!!

Neus Colell

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: