Aïllada

Bon dia i moltes gràcies,
La meva mare és infermera i té molta por, sobretot pels meus padrins (avis). Durant el confinament arribava plorant a casa de vegades i ha sigut molt estricta amb les mesures de seguretat i els contactes, i m'ha deixat escollir entre amics o familia, he escollit família perquè sempre he tingut una gran relació amb la meva família i no puc estar sense veure'ls, en fi, que totes les vegades que em deien "vols quedar??" "Vols anar a fer un tomb?" La majoria dels cops era NO. He tingut relació amb gent de la meva edat (sense contar el meu germà bessó) només quan era de colònies i un altre dia que vaig estar hores suplicant-ho. No culpo a la meva mare, perquè sé que no ha sigut fàcil per ella i que cada pas és molt dur i això més que una consulta era per explicar-ho, per veure si algú enten que em sento una mica separada i que tingui una mica de por de començar l'insti i q la gent es pensi que estic enfadada o algo x no haver quedat.
Moltíssimes gràcies per escoltar-me

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!