Confusió

Holaa! Primer de tot gràcies per la feina que feu :)
Resulta que fa uns dos mesos i poc la meva parella (amb la qual portavem un any i poc) em va deixar. Es va portar fatal amb mi i al principi (durant el primer mes o així) ho vaig passar molt molt malament. Durant aquest estiu he estat anant al psicòleg i ara ja estic més bé.
Des de que ho vam deixar amb la meva parella m’he liat amb un altre noi que he conegut i com a amic és un 10 però com a algo més que una amistat doncs no em crida gens l’atenció. Jo sé que li “agrado” però ell a mi no i només el vec com un amic i quan ens vingui de gust liar-nos i ja està. Parlo amb ell perquè em cau molt bé però tampoc vull fer-li mal ni res (perquè fins ara només semblava que em liava amb ell per rencor a l’exparella). Però el problema no és aquí en concret.
Des de que estic soltera faig coses per mi mateixa, quedo amb les amigues, etc. Però a cops tinc la sensació de que m’agradaria tenir una relació, poder estar bé amb algú i compartir mil moments amb aquesta persona i tenir una conexió amb aquesta persona tant sentimental com sexualment, tenir a algú amb qui pensar i dedicar-li la meva estima i la meva atenció... però alhora penso que no, que això és impossible perquè tinc la sensació de que mai més podré sentir el mateix que vaig sentir pel meu ex. Soc guapeta (sense presumir) i em considero una persona sociable i oberta, o sigui, pel que sé tinc oportunitats de conèixer nois i tal però llavors em ve aquest últim pensament al cap i em tiro enrrere... És a dir, em molaria tenir una relació estable i fer plans amb aquesta persona (perquè amb la meva ex parella no feiem casi res), que m’estimi i tot això...(crec que vull el que no vaig tenir) però a l’hora no puc fer això si encara hi ha vegades que penso amb la meva ex-parella... sé que només han passat dos mesos i poc però tinc por d’estar sempre així (sense poder superar del tot a la meva ex parella) i que això m’impedeixi conèixer altres nois i tal (també per la por a que em tornin a fer mal). Sé que m’he de dedicar temps a mi i ara estic en aquest procés però sé que a les relacions puc donar molt i això és el que vull que veguin de mi (per dir-ho així).
Per l’altra banda, d’aquí una setmana comensaré 2n de batxillerat i em causa una mica d’angustia el fet de que segurament serà un curs difícil i a més amb tot això de la covid19 (en plan tinc com por de quedar-nos confinats durant el curs o algo). Fa temps que tinc clar que em vull comensar a treure la teòrica de cotxe aquest octubre o així per poder comensar les pràctiques al febrer (el mes que faré els 18) i tenir el carnet per l’estiu que ve. Sempre he tret bones notes però m’atabala la idea de fer 2n de batxillerat, teòrica i treball de recerca alhora... no sé si podré o no i això m’angoixa una mica.
En conclusió, estic bastant perduda amb el tema relacions i no sé perquè tinc aquests pensaments “d’ara si, ara no”.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!