Com afecta a la salut mental el fet de ser adoptat?
Bona nit.
Primer de tot, us voldria agrair tota la vostra ajuda.
Us escric per consultar-vos com pot afectar a la salut mental el fet de ser adoptat.
Fa 18 anys, casi 19, vaig arribar a Espanya (Ara en tinc prop de 20). Vaig ser adoptat de Russia d'una família amb problemes econòmics, una mare divorciada, un pare absent i mes complicacions relacionades. No he tingut problemes per acceptar-ho, i m'ho van quan era petit.
Aquests dies estic posant atenció a la meva salut mental, i m'adono que en certa manera incoscentment i a vegades conscientment actuo com si m'hagués d'adaptar per "encaixar" quan no fa falta. Intento ser “perfecte”, i intentar que tothom m’accepti per calmar una por interna a no ser acceptat per no haver nascut aquí.
Sóc conscient que la percepció interna és diferent a altres persones nascudes a Espanya, i que el creixement a nivell psicològic també, però poden haver-hi més complicacions a nivell psicològic com patrons perjudicials de comportament, o mecanismes de defensa conscient o inconscientment? I quin tractament o solució pot funcionar?
Gràcies per la vostra atenció.
Laura Centellas Data: 14/09/2020 09:56
Hola!
No totes les persones que han estat adoptades pateixen algun tipus de malestar psicològic, però sí que és habitual.
Durant els primers mesos de vida es crea la vinculació amb les persones que et cuiden. En persones que han estat adoptades aquest vincle és fràgil i no és segur. Això implica que la persona "aprèn inconscientment" que no hi ha ningú que et protegeix.
Quan ens adopta la nova família, aquest vincle s'ha de reparar i sovint, quan som més grans (adolescència o post-adolescència) apareix la necessitat de comprovar aquest vincle. Fins a quin punt els meus pares realment m'estimen?
La por a l'abandonament, a no ser acceptat o al rebuig és una por que apareix freqüentment en persones que tenen una història d'abandament en la infància (ja sigui simbòlic o real).
Des d'aquí t'animem a fer un procés de psicoteràpia per poder guarir aquestes ferides, per poder ser completament tu mateix i sentir que el vincle que tens amb la teva família és SEGUR. Hi són i hi seran sempre.
Gràcies per explicar-nos la teva història i per la teva sensibilitat.
Una abraçada!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
