Bon dia guapaa! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupaa! Ens expliques que no et sents a gust amb el teu cos, i que ho estàs passant malament.

Se que és inevitable que et comparis amb els teus companys/es, tots ho fem, ens comparem constantment. Però, moltes vegades ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem diferents i ho interpretem pensant que som pitjor. Hem d’aprendre a fer comparacions saludables que ens facin sentir bé i que ens facin millorar. Com ho fem? La millor manera és comparar-se amb un mateix. Fixar-te amb TU fa unes setmanes o un any i pensar què has millorat i que t’agradaria seguir millorant. Pensa que al final, TOTS tenim COMPLEXOS, tinguem el cos que tinguem. I, tots som diferents i únics. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Pensa que el "cos perfecta" no existeix perquè la bellesa és relativa. A vegades ens centrem molt en el nostre físic i oblidem que tenim moltes altres coses per les que la gent ens valora!! Ets més que un cos, el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. T’aconsello que aprenguis a mirar-te amb bons ulls i amb molta atenció, perquè segurament descobriràs que hi ha molts aspectes (del físic, de la personalitat, de les teves habilitats...) que fan que siguis ÚNICA i PERFECTE tal i com ets.

També, comentes que hi ha dies que et sents millor que d’altres. És completament normal, les nostres emocions afecten moltíssim a la nostra autoestima i com ens veiem. Per aquests dies, t’aconsello que no et miris al mirall constantment, ni preguntis als amics si estàs guapa. Segurament et continuaràs veient igual, perquè son les teves EMOCIONS les que t’estan parlant. I, amés, et frustraràs i t’enfadaràs per no sentir-te a gust.  Encara que no t’ho sembli, estàs igual que el dia anterior. Posa’t la roba que saps que saps segur que et queda bé i endavant. Dius que et fa por que et vegin lletja, però és una qüestió d’actitud. Si tu no creus en tu, els altres tampoc ho faran.

 

Per últim, dius que ho has parlat amb alguna amiga i amb els teus pares, però que sents que no li han donat la importància que té per a tu. A vegades, quan expliquem les coses, no acabem de demostrar l’important que és per nosaltres. T’animo, que tornis a parlar-ho amb aquestes persones, però que aquesta vegada els hi expliquis com et sents, com  t’afecta en el teu dia a dia, i l’important que és per a tu que et recolzin i que ho valorin.

Espero haver-te ajudat. Fins la propera, guapa!!!