Hola, fa uns dies que no em trobo bé, estic rara, alegre, després decepcionada i això em passa amb una de les meves amigues sobretot, aquest any han entrat noies noves i vam estar amb elles però crec q em va entrar inseguretat i por, encara que no m'en adones. Vaig parlar amb la meva mare i em va fer veure les coses des d'una altre perspectiva, em va comentar que ho tenia que expressar a les meves amigues, i ho vaig fer des del carinyo, jo pensava que ja estaba bé, però ahir vaig tornar a tenir la mateixa sensació i estic preocupada perquè sento que no surto. La setmana pasada s'em van juntar moltes coses i em vaig sentir decepcionada per una cosa q van fer, però ja ha passat molt de temps i segueixo igual, no m'agrada estar així perquè ho passos
malament, en el fet de sentir-me a part. No se si és normal però quan estic així l'únic que vull es apartar-me però intento no fer-ho perquè se que m'arrepentiré quan torni a casa. Sóc molt sensible i el que faig és callar-me i evitar-les. Que em passa, perquè actuó així?
Gràcies
Laura Centellas Data: 01/10/2020 10:07
Hola!
Que bé que hagis pogut parlar-ne amb la teva mare! Ens va molt bé tenir una persona amb qui sentir-nos segures per poder expressar com ens sentim.
El consell de la teva mare és molt adient! Però s'ha de practicar més d'una vegada. És a dir, expressa com et sents sempre que puguis, amb una vegada no n'hi ha prou. Algunes vegades et sentiràs millor i en d'altres la tristesa encara t'envairà durant unes hores... El més important és que puguis expressar què t'ha fet i com t'has sentit.
Al principi et pot ser una mica més difícil, però veuràs com mica en mica notaràs els canvis i et sentiràs millor amb tu mateixa si alces la veu i no calles.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
