-
-
Any: 2002
Comarca: Barcelonès
Data: 10/10/20 16:06
Com he de canviar?
Tinc 18 anys i m'agradaria canviar moltes coses del meu comportament, accions i del que dic que no m'agraden, però em costa molt saber com fer-ho...
Començare des del principi, així potser m’explico millor. Des de petita, que vaig a la psicòloga i no noto canvis importants. Tinc baixa autoestima i molta inseguretat per provar coses noves i parlar amb la gent, ja que sóc tímida i em fa vergonya(no sé quina de les dos) a un nivell molt elevat. Crec que tinc el Síndrome del Impostor...
Quan dic això, també vull dir que, tinc massa por per fer coses. Quan vaig començar l’escola, jo era la típica que em feia vergonya relacionar-me amb els altres, no em sentia igual que ells. A part, he sigut rebutjada, criticada, insultada i la gent s’ha rigut de mi varies vegades quan jo era amable o innocent, això també va afectar a la meva autoestima
Amics, des de que vaig començar l’escola en guardo pocs, pero son els millors, perquè m’aprecien jo igual que a ells. He conegut a gent molt guai, pero que no he aconseguit poder ser amiga seva perquè o va ser culpa meva per ser molt reservada o perquè elles es van distanciar de mi per com fos jo. M’agradaria recuperar, almenys algun d’ells.
Li sumo el fet de que mai he sigut bona en les matemàtiques, al contrari, hi tinc dificultat. Mai he sigut una estudiant exemplar, vaig repetir 2n de primaria. Els professors sempre m’han valorat per l’esforç, la dedicació i l’actitud que hi poso per fer la feina, i també pel fet de ser més bona persona, que intel.ligent o interessant per les meves opinions o idees. Això són habilitats que reconec, si, però tot i així no em sento ni la meitat de plena. Vull ser més productiva també.
Una altre cosa que m'agradaria canviar seria la meva aparença i la meva actitud amb algunes persones, des dels 15-16 anys que noto que no sóc com les altres noies. Actualment, no em sento com una noia de 18 anys, perquè apart de ser insegura, sóc baixeta i la meva forma de vestir no m’agrada(pero vaja que això ho puc canviar en un dia defet). I no parlem de treballar cobrant diners, algo que m’encantaria probar i no em veig preparada…
Quan dic lo de l’actitud, em refereixo a la meva conducta per relacionar-me amb la gent. Els meus pares sempre em recomanen canviar allò del que em veuen capaç, però em costa. Em diuen: Pensa, observa, escriu i escolta abans de preguntar. Fixa't en els detalls! Sigues amable i simpàtica! No alcis la veu i no cridis a la gent. Si et somriuen, somriu tu també.
Sigues responsable del que fas i del que dius!
També he de dir que moltes vegades m'importa massa l'opinió de la gent, ho agafo com una cosa personal, una advertencia o algo que m’influeix.

Amb tot això, només vull dir que estic farta de fer-ho tot igual, vull millorar i no sé perquè no se fer el pas…
Moltes gràcies per la comprensió i l’empatia.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 14/10/2020 09:57
Hola!

Gràcies per la teva sinceritat!

A vegades, quan tenim una autoestima ferida, fa que ens comparem amb les altres persones precisament en els aspectes que sentim que no "funcionen" bé. I això fa que la nostra autoestima encara se senti pijtor...

A més, quan comencem a valorar-ho tot des del pessimisme, tot es fa moooolt gros, molt feixuc, com una muntanya de feina enorme que sentim que mai podrem acabar. Llavors és moment de parar, respirar i començar a fer una petita tasca. 

A l'hora de fer canvis personals és el mateix: no podem canviar d'un dia per l'altra, però sí que podem fer canvis si som constants. 

Posa't petits objectius i que siguin clars (Si vols, demana ajuda a la teva psicòloga, segur que t'ajudarà).

- comença a canviar el teu estil de roba. Posa't una peça de roba que vulguis i valora la reacció del teu entorn. 
- Comença a buscar alguna feina que et pugui agradar. Dona veus que busques feina i demana ajuda als adults del teu voltant per tal que et puguin ajuadr també. 
- Intenta, un cop al dia / a la setmana /cada 15 dies (tu et poses el ritme) començar una conversa amb gent desconeguda. Al principi et serà difícil, però mica en mica agafaràs seguretat i et sentiràs més còmode. 

Pel que expliques, des de casa i des de ben petita, has estat molt centrada en l'opinió dels altres... i això no és una cosa fàcil de canviar. Intenta adonar-te de quan fas coses "pel què diran els altres" i així podràs descobrir millor què és el que vols tu ;)

Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: