Hola Claudia,
Sovint idealitzem allò que no tenim pensant que, quan ho aconseguim, ens sentirem molt millor. Però no sempre és així.
Potser hauries d'intentar canviar el teu objectiu, ja que potser l'objectiu "tenir una vida plena d'amistats que valguin la pena, t'omplin i i et complementin" fa que estiguis més pendent de complir-lo que no de les relacions en sí.
És a dir, centra't en ampliar el teu cercle de coneguts, a interessar-te per altres persones i en intentar conèixer gent fora del teu entorn més proper. A partir d'aquí, pregunta'ls, demana'ls què pensen, què somnien, quins plans tenen... i valora amb quines persones et sents còmode i amb quines no. També està bé aprendre a valorar les amistats segons l'àmbit: és una bona amistat per sortir de festa, és una amistat amb qui tenir bones converses, és una persona amb qui m'ho passo bé.... No tothom pot complir totes les expectatives ;)
De moment proposa't ampliar el teu cercle. I, mica en mica, ja aniràs veient amb quines persones l'amistat pot arribar a ser més llarga i amb quines s'ha acabat el cicle.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
