Parella amb depressió i ansietat

Hola! La meva parella pateix de depressió i ansietat, està prenent antidepressius bastant forts que li va receptar un metge. Durant aquests últims 3 mesos ell ha tingut atacs d’ansietat i baixons per varis temes:
-Autoestima, no accepta un ‘defecte’ que té.
-Família, perquè sent que no el volen, alguns d’ells son tòxics i hi ha favoritisme cap al seu germà ja que esta ‘mimat’ tenint pocs recursos. A ell en canvi no l’ajuden gaire quan necessita diners però si els hagut d’ajudar a ells. Vol marxar de casa però no té suficients diners.
-Feina, s’estressa i té horaris raros encara que els d’abans eren pitjors. Es frustra perquè creu que no aconseguirà una bona feina mai per la edat que té, per la crisi, i té altres estudis que no li han servit de gaire.
-Estudis, desmotivat perquè aquest curs li costa entendre el temari ja que ho fa mig online, té molta feina i a vegades té ganes de deixar-ho quan realment li agrada l’àmbit. A sobre el tema del virus no ajuda a estar més tranquil.

No sé si forma part de la pròpia depressió, però per culpa d’aquestes coses, a vegades té un comportament estrany: algunes vegades està bé i estem genial junts, però d’altres està creuat i insuportable.. Quan està malament doncs pot estar o trist, dient que es vol morir, que no te ganes de res, plorant, o per contra pot estar enfadat, dient per exemple que ni jo ni la seva família ens importa ell, ens envia a fer punyetes i em fa mal això perquè aquestes coses no se si les diu en calent o realment ho pensa, però no ha fet res més enllà (tipo físic). Tampoc podem tenir relacions perquè la medicació l'afecta sexualment i això l'angoixa.
Aquest temps l’he estat ajudant com puc, entretenint-lo, escoltant-lo i ho valora molt i sempre em diu que m’estima. Li he proposat de que vagi a teràpia però no vol (hi anava fa temps) i a part no té gaires diners. Em sento molt impotent quan ell està malament, els seus canvis d’humor maregen bastant i només ho solc parlar amb el meu millor amic. Pateixo d’ansietat ja de normal sense medicar, passant-ho regular, i normalment m’afecta l’estat dels demés però intento anar minimitzant-ho.

Alguns cops m’ha proposat de deixar-ho un temps o tallar perquè a vegades diu que no em veu bé amb ell, ja que veu que m’afecta el seu estat. En el fons em faria por que això m’ho digui perquè en el fons no m’estima. Jo no el deixaria per la seva depressió, però em preocupa el fet de que sol tenir ira fàcilment, ja des de sempre. Ha anat millorant els últims dies perquè la seva família intenta comprendre’l i intenta canviar hàbits, però pot recaure i em fa por que pugui prendre una mala decisió. Escric això perquè necessito desfogar-me i perquè m’agradaria que m’aconselléssiu en les següents preguntes:
- Aquest comportament que he explicat és propi de les persones que pateixen depressió?
- Que puc fer per jo per protegir-me mentalment i no decaure quan ell te els seus ‘baixons’?
- Com hauria d’actuar com a parella de persona que pateix depressió per a donar-li suport?
- Veieu q seria millor tallar tal i com diu ell (encara que no volem)? Creieu que vol tallar amb mi perquè amb la depressió pren males decisions o perquè realment vol?
Estic oberta a rebre més consells de com tractar amb persones amb depressió i ansietat. Moltes gràcies!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!