Fa temps que no estic gairé bé. Per una banda m'angoixa el fet que estic estudiant un grau d'arts i com tothom sap, trobar feina en aquest àmbit és força complicat. Ara bé, l'art és la meva passió i si em pregunteu que és el que més em mou sens dubte una de les coses seria l'art. Aara bé, ultimament em costa molt creure en mi mateixa, en aquest mundillo hi ha moltíssima competencia i em costa creure'm que soc ho sufient bona com per ensortir-me... Darrerament em costa força creure'm que valc, l'autoestima la tinc força pels terres. Tanmateix, l'art és l'eina amb la qual m'expresso i alhora és la meva fugida de la realitat... i tinc molta por de convertir allò que em serveix per fugir del món en la meva feina.
Retornant als estudis, aquest any he començat el que podriem dir que seria la "uni" i malgrat que els estudis em van bé i m'agrada el que faig no ho estic passant gaire bé... Em costa molt conèixer gent i relacionar-me, em sento molt inepte. Soc una persona MOOOLT tímida que té tendencia a quedar-se en blanc. He fet com un grup d'amics pero noto com tot un xic tens i fred, falta de confiança... Mai sé que dir o que preguntar i em menjo el tarro pensant que si pregunto tal cosa o tal altra estaré invaint la seva persona o seré molt rara...I si els vull explicar quelcom, penso que bé o ne els interessarà oq ue no vindra a cuento... No sé mantenir converses crec JAJAJA Tinc por de que els quatre anys isugin així, els meus amics no els costa res conèixer gent i fer-se propers però ami em costa molt acostar-me... no sé que fer i m'angoixa... No em vull quedar enrere...Tinc tendència a donar moltes voltes a les coses, masses. Proablement quant menys hi pensi millor però tinc molta por a cagar-la i emtanco en banda... Vull còneixer a altra gent de la classe però em fa molta coseta acostar-m'hi... TIn una por força irracional que m'estanca...
Ultimement el meu estat d'ànim estè en una muntanya russa, estic bé i de cop i voltam'inveix una onada de desmotivació e tristesa... També sento com si hagués perdut l'essència de la meva persona.. com si m'hagués difós en el temps... Em sento grisa i buida a vegades, com carent de res important.
Vull conèixer gent però no sé com.. M'agradaria trobar parella però soc un desastre lligant :') i ultimament tot emsurt malament...
Laura Centellas Data: 18/11/2020 09:24
Hola!
Pel que expliques, sembla que estàs en un moment en què ho veus tot molt negre. Entenem la teva preocupació sobre el futur i la feina, però de moment, l'objectiu és estudiar, per tant, gaudeix dels estudis i centra't en els aprenentatges de les diferents assignatures.
Pel que fa a les relacions, és natural que encara no tingueu la confiança i que en alguns moments hi hagi tensió. Mica en mica, a través de converses íntimes i/o divertides, d'estones fent treball i de temps, anireu agafant més esponteneïtat en la relació.
I si et ve de gust conèixer altres persones de la classe, endavant! Empassa't la vergonya i proposa fer un treball conjunt, compartir alguna pràctica o preguntar com estan... veuràs com responen millor del que t'imagines ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
