Pateixo de fòbia social, tinc uns quants amics propers (3 en concret, una d’elles la meva millor amiga i per sort parlem molt sovint) i em costa molt mantenir el contacte amb aquells que mai veig, ja sigui gent que he coincidit doncs a batxillerat, o amb gent que he treballat, etc. Es com que tinc la sensació de que si els parlo molesto, i al veure que ningú segueix en contacte amb mi, es com que sento q a ningú l’he importat.
Però el que també em passa a mi és que sento que molesto si parlo a dos d’aquests amics propers, es com que no m’atreveixo a obrir la conversació, espero a que siguin ells qui facin el 1r pas.
Ells dos (la noia diem li T, el noi N) pues anaven amb mi a classe, ja no anem junts perquè vaig repetir curs però seguim a la mateixa escola. Doncs bé, ells dos al anar a la mateixa classe doncs se que es parlen molt per whats, és lògic, però el que em fot es que pel grup no diuen res, parlen entre ells només, poden passar setmanes i tot. Ens portem bé i tal però ells als seus pobles tenen molts amics, i jo ningú, es com que sento que molesto.
El primer any va ser el millor quan els vaig conèixer, estàvem molt units, després al repetir curs ja va haver una mica de distancia però ens seguíem veient, la T va començar a sortir amb un examic meu (que m’arrepenteixo d’haver-los presentat) i mesos després van acabar malament, T va estar molt trista durant casi un any i això feia que tampoc volgués quedar ni fer res i el grup es va ‘refredar’. Ja passat això, el N va aconseguir parella i es com que passava mes, i amb T mai he sòlit parlar massa en privat perquè som tímides, el N és la peça que fa que ens deixem anar.
Els últims temps, quan només ens vèiem al passillo i al sortir, es com que ells anaven mes a la seva bola i a vegades notava que passaven de mi i parlaven només entre ells, feien videotrucades sense preguntar-me, jocs, etc. No sempre ha anat malament, tinc records molt bons al estiu, havíem quedat un parell de cops però si que es cert q a vegades noto que em marginen una mica. L’any que ve ja marxaran, i crec q la nostra amistat desapareixerà i ells dos seguiran parlant-se.
No se com puc deixar de tenir aquesta por irracional... no sé qui es pot sentir així amb els seus propis amics propers... quan ja passa mes d’una setmana que no parlem es com que em costa obrir conversa, i ara es casi sempre aixi...
Que puc fer per deixar de tenir aquests pensaments? Gràcies
Laura Centellas Data: 24/11/2020 09:23
Hola!
A vegades la por ens domina i no ens deixa actuar de manera espontània i natural. Estem més pendents de les "conseqüències" i de les reaccions dels altres que no pas de la pròpia conversa, oi?
Primer de tot, fixa't que si sempre esperes que siguin les altres persones les que comencin la conversa (perquè tu no vols molestar), poden interpretar que no tens interès per elles, que tu no fas cap esforç per mantenir l'amistat. Ho veus?
Així que intenta també tenir una part activa en la relació d'amistat. Intenta proposar plans conjuntament o interessar-te per les seves vides. Fes preguntes sobre com estan, comparteix les teves emocions i pensaments, feu alguna cosa junts... i mica en mica l'amistat, potser, es tornarà a intensificar.
Les relacions d'amistat evolucionen a mesura que evolucionen les persones que en formen part. Això vol dir que hi ha relacions que s'enforteixen, d'altres que es debiliten temporalment, algunes que es moren.... Observa cap on va aquesta amistat per poder saber si hi has de continuar posant energia o és millor que comencis a obrir el teu cercle de coneguts.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
