La meva família és super tòxica, no em deixen ser qui sóc, cada vegada va a pitjor, em sento invisible i despreciada, quan explico alguna cosa amb il·lusió m'ignoren completament i no es molesten ni en dir-me ok, en canvi quan ells m'expliqen alguna cosa jo sempre els escolto i els animo, la meva mare es lo pitjor, el meu pare l'ajuda i el meu germà es el que crea el 50% dels problemes. A lo millor pensareu que sóc jo el problema potser, però mes aviat es perquè sóc una persona freda i això no ho puc canviar, però aixo no dona motiu per tractar-me com una merda. Tinc ganes de anarme'n lluny de la meva familía, em fan sentir com si estigues en una presó no em deixen quedar em treuen el mòvil constantment no em deixen sortir ni a córrer i amb tots el deures del insti imagineu-vos com estic ara. Però avui ha passat algo que ha fet que perdi la fe en la meva familía, especialment en la meva mare, vam tenir una discussió una mica forta i em va amenaçar de que si no em callava ella em tiraria per la finestra a mi, semblava que anava en serio..., jo li vaig dir que no calia que ho fes ella que ja ho podia fer jo llavors aquí es quan m'ha començat a incitar al suicidi i dir-me" vinga tira't va a veure si t'atreveixes", jo li vaig contestar que no sabia el que deia i em diu "va tirat et juro que no ploraré per mi millor si mors", li vaig dir que si no fos pecat, (sóc creient), m'hagués suicidiat fa temps per la vostra culpa, el meu pare estava fen-tli la pilota a la meva mare i tirant més llenya al foc, el meu germà s'estava fotent de mi.. en resum no se que fer, no tinc ni idea, no se quin consell em podeu donar però susposo que vosaltres ja sabreu que dir-me
Moltes gràciesss!!
Laura Centellas Data: 29/11/2020 19:00
Hola!
Ens sap greu llegir aquesta situació i veure el teu patiment. Generalment tenim la idea que la família és el nostre "lloc segur", un espai on podem ser tal com som i ens accepten i estimen incondicionalment. Però a vegades no és així.
Segurament, pel que has explicat, amb la teva mare vau entrar en un cercle de discussió i confrontació. En algunes situacions, la ràbia apareix en forma de violència i ganes d'agredir a l'altra a l'altra persona. És un moment en què l'emoció s'apodera de nosaltres i diem coses (o fem coses) sense tenir en compte les conseqüències i efectes que poden fer en els altres. Totes dues teníeu ganes de "fer reaccionar" a l'altra persona i per això vau anar augmentar el nivell de les vostres amenaces.
Potser necessites trobar una persona de la família (o del teu entorn proper) amb qui puguis parlar i faci de confident. També ho pots provar amb algú del professorat del teu centre. L'ideal és que sigui una persona adulta, que t'ajudi a analitzar la situació i a reaccionar d'altres maneres.
De moment, reaccionar agressivament no t'està donant resultats... potser hauràs de canviar d'estratègia i mostrar-te molt calmada. A veure què passa!
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
