Aprimar-me, em vull aprimar...

Hola. Avui he trucat allà on dieu que truquem, però estava tancat. I en ves de deixar un missatge he penjat. Ja he fet altres consultes aquí i em dieu que truqui.
És que no puc més...crec que no tinc cap tca, tot i que un cop la meva psicòloga, especialista en tca em va dir que tenia tca per atracón i TLP. (Però això m ho va dir fa 7 anys...i encara vaig amb ella no sé si el meu diagnòstic ha canviat pq per ex, a altres llocs m han dit que tinc psicosi i algo més. Bueno lo que volia dir no és això.
Estic desesperada pq no paro de menjar i el menjar saludable no m agrada, per ex. Ni tant sols els macarrons... M he cansat de menjar-ne. Tot el menjar me n canso, menys les porcsries... Ah i la pizza tb m agrada. A vegades dic que vull ser vegeteriana pq cada cop em fa més fàstic el tall, però a casa meva no volen, tot i que tinc 26 anys. Fa un moment que estava plorant de desesperació pel menjar... He parlat amb l infermera del meu cap i tan sols em diu que no mengi porcaries i que faci tan exercici com pugui..però esk no puc... No puc menjar saludable, no puc deixar de menjar porcaries... Als 14 anys pesava 80kg, jo em sentia tan malament i res em quedava bé...així que per fer les coses bé vaig anar amb una infermera i em va anar mb, em va ensenyar a menjar saludablement i em vaig aprimar 10kg en 1 any. Em va dir que ja em donava l alta pq amb la meva alçada ja estava bé. No sé com, però pel meu compte em vaug aprimar 5kg més. I això ho vaig mantenir fins els 19 anys. (Jo aquests anys hagués preferit estar més prima, però no vaig fer res. Feia lo que m havia ensenyat l infermera i ptser una mica obsessionada estava pq per ex em pesava els cereals, no es podia passar de 30grams, no menjava pa si menjava pasta i coses aixins. Però als 19 anys va passar una cosa(jo als 12 anys ja havia anat a una psico pq havia tingut pensaments de suïcidi, però jo no hi volia anar i els meus pares em van fer cas), així que els 19 anys vaig tornar anar a psico per coses. I tota l adolescència jo l havia passat malament. A part que mai he sigut feliç, o sigui a l infantesa tb la vaig passar mal. Jo volia que la psico veigués que estava malament. Així que em vaig començar a tallar (quasi gens profund, però pensava que ho havia de fer pq sinó no es preocuparia per mi), com tb vaig començar a provocar-me el vòmit per lo mateix i des de llavors ho he estat fent a vegades si a vegades no, però ara feia temps que no li deia que me'l continuava provocant, fins fa poc que li vaig dir que ho havia tornat a fer (pq ers veritat i pq des que tinc els 26 m havia dit que no ho faria més i fa un temps que ho torno a fer, però no ho vomito tot i me'l provoco cada bastant temps i molts cops ho intento però no puc, tot i que a vegades puc treure algo sense ni tan sols ficar-me els dits a la gol.la. no crec que tingui cap tca, és més, em sento culpable pq sento que és com si m ho busqués jo tota aquesta merda. I per tant a vegades penso que és un tca provocat expressament, tot i que penso que no tinc cap tca. Llavors quan vaig començar a vomitar els 19 anys tb vaig començar a fer afartaments nse pq. (Esk no recordo si abans d començar a vomitar feia afartaments. Pq me cosina, que és 3 anys menys que jo tb es va obsessionar que es volia aprimar i a mi em va tornar a fer ganes d aprimar, i això crec que era x allà els 18-19 anys meus. Llavors els 22 estava farta. Esk estic farta de ser una infeliç i bueno vaig conéixer a gent amb problemes com els meus i així vaig conéixer una amiga de la qual em vaig ensmorar i havia tingut anorèxia. Així que jo volia aprimar més... Total que als 22 anys vaig quasi deixar de menjar.. però va durar molt poc, açgunes setmanes. Al principi em vaig aprimar a 59'9 fent alçada de 1'70, però al poc em van venir ganes de fer atracons un altre cop i llavors, pos com he dit vaig estar unes setmanes sense quasi menjant però x la nit fent afartaments. I no sempre vomitava. I bueno llavors el cap d poc em van ingressar al psiquiàtric però no per no menjsr sinó per altres coses. Vaig estar quasi 1 mes i allà a l hora de menjar era molt lenta i a vegades em deien que mengés més, però a l estar ingressada vaig tornar a menjar normal, pq pensava que allà no podia fer afartaments i llavors a la tarda em fotia de gana, per això vaig tornar a menjar "normsl". I tb una altre pacient em va dir "si que edtàs prima"(quan portava poc al psiquiàtric) i això em va sobtar. I em vaig anar engreixant i al sortir d allà tb vaig seguir engreixsnt. Fins ara que peso 85kg. I esk no puc. Dw veritat que no puc. Ja sé que no tinc cap tca..pq menjo, però esk no puc en el sentit que per la tarda o pel migdia menjo moltes porcaries. I ja intento no comprar me. Però a vegades x ex no agafo diners x no comprar res pero m acabo cprant amb la targeta...i algun cop vomito, però no lo suficient. A vegades penso a la merds que vomitar faci coses dolentes, com x ex les dents o la cara inflada... Però intento no fer ho...però esk no puc més pq bff menjo molt... Nse si ho he dit que peso 85kg...si us plau digueu me tot lo que penseu, i si em vaig provocar tenir un tca o siusplau tot lo què penseu...

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!