-
-
Any: 2005
Comarca: Garrotxa
Data: 10/01/21 23:28
Quan una amiga diu que vol estar un temps sense parlar amb tu
Hola, primer de tot gràcies per tenir aquest consultori i ajudar-nos.

Sóc una noia de 16 anys i que no estic acostumada a viure situacions així. Sóc una persona que m'agrada molt ajudar els altres i escoltar-los. I que si tinc un problema amb una amiga m'afecta bastant ( tot i que cada cop ho sé gestionar millor). Aquest any, m'he unit molt amb una amiga que tinc des de fa 6 anys. Parlàvem cada dia i m'atreveixo a dir que aquest últim mes s'ha convertit en la meva millor amiga. Però ens hem distanciat i la nostra relació ha canviat. A finals de mes de desembre, jo sentia que per ella era "el segon pla" i li vaig dir. Ella em va dir que havi notat que la nostra relació havia canviat però no sé, en vam parlar i les dues vam dir que ens sabia greu i que ens consideràvem molt importants. Els dies següents ella em va dir que estava malament, no tenia ganes de fer res ni d'estar amb ningú. I li sabia molt de greu. M'ho va explicar tot, se'm va sincerar i la vaig ajudar. Aquella nit vaig sentir que tornàvem a estar unides. Els dies anaven passant i llavors jo vaig tornar a sentir que ens distanciàvem. Ella estava malament ( i no n'era conscient jo) i jo li anava explicant les meves coses. Li enviava molts missatges, li preguntava si volia que ens truqéssim, li explicava coses... I sé que això li va cansar, ho entenc. ( Perquè ella no estava bé, i quan no estàs bé, que una persona "t'atabali" cansa). M'he adonat que jo ho feia perquè volia estar bé, perquè volia que tot fós com abans. I crec que també va ser una forma que em va servir per esbrinar si realment li importava o no. ( Això en el moment que ho feia no n'era conscient de que ho feia per això). Va arribar un dia que no em contestava. La vaig trucar, li vaig preguntar si havia fet alguna cosa... Després de gairabé 24 h em va contestar i em va dir que no li havia fet res, però que no estava bé, que li agobiava parlar tot el dia amb mi, que sentia que la nostra relació havia canviat, que notava que inclòs el seu caràcter estava canviant i que no volia parlar amb mi. També em va dir que sentia que no encaixavem, però que potser era perquè estava passant un mal moment. Allà va ser quan em vaig adonar que ella estava malament i que jo havia estat molt pesada. Li vaig dir que l'entenia i que la respectava, i també li vaig demanar disculpes. Vam decidir que ens deixariem uns dies. Però aleshores ella em va dir plorant que no volia parlar amb mi però que ara li sabia greu deixar-me, que no em volia perdre. Que no podia. I esque jo tampoc puc. Però tot i així, vam decidir deixar-nos uns dies.

Jo ho porto molt malament. Al dia hi ha ratos que estic bé, em recolzo amb la meva família, intento fer coses per distreurem però em venen molts baixons. Avui ha estat el dia que més malament he estat. Ahir vaig enviar un missatge a la meva amiga dient que jo no volaa estar així, i ella em va dir que tampoc però que necessita estar amb ella i no parlar amb mi.

La qüestió és que crec que m'està oblidant i s'està adonant que no em necessita. Em va dir que necessitava estar amb ella mateixa però avui ha quedat amb una altra nena que és molt amiga seva. Sé que el que tinc són gelus, perquè em fa molta por que ella es doni conta que aquest amiga és molt més important que jo i que ja no em necessiti. No li puc envir cap missatge perquè vam quedar que m'obriria ella, i és que no la vull molestar més del que ja la he molestat. He d'esperar que els dies passin però és que ho passo molt malament, i tot i que ahir em va dir que no pot deixar de pensar amb mi, tinc la sensació que cada cop està millor perquè jo no hi sóc.

La veritat em sap molt de greu perquè jo sento que no li he fet res i m'hauria agradat que quan m'hagués explicat el que li passava m'hagués deixat que m'expresés més. I a més, jo he set la persona que he estat sempre al seu costat. Mai l'he jutjat, sempre que ha tingut problemes l'he ajudat i l'he recolzat. Hem viscut molts moments juntes, i és que hem crescut juntes. L'he ajudat amb temes de institut, de "nois", de sexualitat... ( ella és dos anys més petita que jo). Li he resolt dubtes, inseguretats... I em sentiré molt malament si vol trencar la nostra amistat només perquè l'hagi agobiat enviant-li missatges. A més, ja li he dit més d'un cop que ara no ni enviaré tants, esque ja he vist el motiu per el que ho feia i m'he adonat que no serveix de res.

Explicat això ( perdó, perquè m'ha quedat molt llarg) em sabries dir que li passa exactament a la meva amiga, o el què creus? I també m'agradaria ( si pots i ho saps) que em donéssis algun consell perquè aquests dies que no parlo amb ella i que he d'esperar a que m'obri no se'm fagin tants durs, no estigui tant trista i no pensi tant amb ella. Perquè vull gaudir cada dia i no vull perdre temps ( he intentat quedar amb amigues per distreure'm però continuo estant trista i pensant amb ella, perquè només vull estar amb ella i estar bé. Amb les meves altres amigues no m'hi sento gaire bé des de ja fa un temps...)

Moltes gràcies per la teva atenció i ajuda. Una abraçada!
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 13/01/2021 10:17
Hola!

Gràcies per les teves paraules, ens donen ànims per continuar!!

Pel que expliques, estàs vivint un dol. Un dol és un procés d'adaptació quan hem perdut una persona (o una relació) que era important per nosaltres. 

És probable que et falti informació sobre el que ha passat, però potser no la tindràs mai i acceptar-ho, a vegades, és complicat. 

Pot ser que els teus missatges i la teva insistència l'hagin atabalat, però és responsabilitat seva haver-te explicat per quin moment passava o si aquesta comunicació era massa sovint per ella. A vegades creiem que la responsabilitat que una relació no funcioni és completament nostra i sovint, no és així. 
També és veritat que, quan notem que algú es distancia de nosaltres, ens pot aparèixer la necessitat d'estar-hi més a sobre (per no perdre-la) mentre que el missatge que realment ens dona és que necessita espai. Ho sabem, no és fàcil. 

Per tant, intenta portar aquesta situació com una separació, respecta la distància que et demana i posa el focus en tu. Continua fent coses per tu mateixa, amb la teva gent, intenta quedar amb altres persones (encara que no et vingui del tot de gust), fes activitats en família, passa estones a soles.... però el focus en tu (no en ella). 
Mica en mica notaràs que el dolor no és tant intens...

Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: