hola. abants de res agrairbos la feina que feu.
Desde abants de la pandemia ja era una persona tancada, nerviosa, que no estava molt feliç i tal. Durant el confinament vaig estar molt be sense tenir contacte social, no m'agrada gaire estar amb la gent, basicament el dia anava d'estar a la habitacio fer els deures i punt, llavorç estava molt millor encara que estigues molt nerviosa.
Quan vam començar el curs, vaig tornar a empitjorar, hi han dias que gairebe no em puc aixecar del llit i al final despres de que els meus pares m'ho diguin molts cops ho faig. Estic amb gent per obligacio, perque els meus pares em diuen que em relacioni, i perque la meva tutora no li digui als meus pares que m'aillo, pero igualment quan puc estar sola estic. Posarme a estudiar o a fer deures es un patiment, no em puc treure del cap coses estil de que suspendre y tal. Hi han bastants examens que no aprovo, i els meus pares em diuen que la meva unica obligacio es estudiar y aprobar... No vull explicarlis que no estic be, que em ppassaria tot el dia tancada a la meva habitacio plorant, peruqe no tinc ganes de fer res. Em fa cosa que em diguin alguna cosa dolenta o que em diguin que es culpa del movil...
a mes es pensen que quan faig alguna cosa que no lis agrada castigarme sense movil es ho millor, quan la unica cosa que aconsegueixen es que em donguin atacs de rabia y acabi destrçant la meitat de les coses que trobo per l'habitacio... No aconsegueixo controlar la rabia, si em poso a dibuxar o alguna cosa aixi empitjoro i em dona encara mes rabia.
Quan em poso molt nerviosa no se que fer, em passa com amb la rabia, no em puc controlar, i acabo perdent una mica el control, o quan em donen atacs d'ansietat per aquella estona es com si no estigues sent jo mateixa, es una sensacio molt rara.
Vaig al psicoleg, pero em fa molta por explicarli tot el que sento per por a que li digui als meus pares, perque hi han coses que no vull que les sapiga tothom....
Perdo si el missatge te moltes faltes i es una mica caotic, pero no em se organitzar...
Laura Centellas Data: 05/02/2021 09:16
Hola!
Moltes gràcies per la teva confiança en aquest espai. Ens alegrem que et sentis còmode per explicar com et sents. Gràcies.
Tot i així et diré que els/les professionals de la psicologia tenim un codi deontològic que ens obliga a preservar la confidencialitat del client, de manera que el que es diu a consulta, queda a consulta (Si no es tracta d'una amenaça o un perill molt gran). En aquests casos, també parlaria amb tu sobre com comunicar-ho a la família. Però majoritàriament, tot el que parleu, queda entre vosaltres.
També pots imprimir aquesta consulta i portar-li, i parlar sobre com et sents, i la por a que li expliqui a la família.
Intenta també parlar amb algú de confiança del teu entorn (professorat, familiar, amistat...), una persona amb qui puguis deixar-te anar i explicar exactament com et sents. Sentir-te acompanyada en moments així és molt important. Pensa en alguna i confia-hi.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
