Hola!
Primer de tot gràcies a tu per confiar en nosaltres en aquest tema que et preocupa.
Explorar i rascar-se la pell és normal. El que és preocupant es que et provoquis ferides, et facis mal, i tot i així ho continuïs fent. Tal com tu dius es similar a la onicofàgia (mossegar-se les ungles) ja que ambdues són conductes repetitives orientades cap al cos i tenen com a finalitat reduir l’ansietat.
Una autolesió és l’acte de fer-se mal al propi cos de manera deliberada. És una manera de fer front al dolor emocional, la ràbia i la frustració. Creus que es el teu cas?
Compartim uns quants consells:
- Primer de tot cal que et marquis un objectiu, i tenir clares les raons per les quals el vols aconseguir. No perquè t’ho diguem nosaltres, una amiga... has de ser tu qui trobi aquestes raons.
- Després, cal que aprenguis a identificar les primeres senyals que podrien indicar que podries perdre el control i començar a arrencar-te la pell, per exemple: notar-te més inquieta, nerviosa, respiració accelerada...
- Una vegada hagis identificat aquestes senyals, la idea és desconnectar i fer un altre activitat que sigui emocionalment beneficiosa .Ex: parlar amb una amiga, posar-te a llegir, mirar una sèrie...
- També cal tenir en compte les variables externes que poden facilitar el descontrol, i per exemple: posar-te uns mitjons per evitar tocar-te els peus, o posar-los crema hidratant perquè no quedi la pell seca a la vista.
Esperem que aquestes pautes et puguin ajudar a no fer-te mal. I si veus que no ho pots gestionar tu sola demana ajuda.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
